TANTS DIES

Ara veig la badia plena de tramuntana, i el cel que enfosqueix, i els núvols que es recaragolen i semblen dir fins aquí hem arribat, ara serà nit, s’ha acabat, ara només queda la llar de foc i tots aquells i aquelles que lluny però propers ens diuen vam ser, som encara, on ets, esperem com sempre hem esperat, serem encara, o no, això diuen els núvols, i ara ja és nit, però a la tarda hem sortit només tres, com els toreros, i hem arribat, xerrant i xerrant, fins Encalladora, després  Sa Rata, i fer el tomb a Encalladora, havíem anat amb vent de mar, hem tornat amb tramuntana, hem vist com canviava, ara cap aquí, ara canvio i bufo cap allà, ho hem vist, i sentit, érem Jordi Caselles, una meravella de força i convicció, Albert, porta la rialla dibuixada i té molt temps per fer, tota la vida encara, i farà, és clar que farà, ara s’alimenta de penya-segats i ones, i això l’ajudarà a fer, cap dubte, i jo, que no sé moLt bé què porto però que deu n’hi do el bé que m’ho passo, que m’ho he passat, que m’ho passaré.

Feia dies que no escrivia en aquest blog, raons inconnexes, però ara diré que dijous passat vam sortir amb mar de llevant, érem Tintin, Cristina, Nathalie, Lluis, Albert i jo, les ones eren altes, vam arribar fins a Codera, i després vam entrar a Guillola, on, al Jonquet, Nathalie va carregar un tronc amb el que ha fet l’escultura més bonica per a mi de Les que fins ara ha feT. Vam ser una estona a Boquelles, i després a Sa Farnera, veient les ones trencar, sentint com si fóssim en una cinta de gimnàs, remant fort contra corrent i avançant res, un dia diferent, com tots.

Dissabte vam sortir amb tramuntana fluixa, potser força sis, érem Pilar, Josep Parada, Carles Batlle, Josep Flor, Miquel i jo, i vam sortir per Boquelles, amb ones irregulars, vam palejar fins Encalladora, alguns la van fer tota, girant-la, Mauricio i jo no, Mauricio perquè és Mauricio i no té raó que el justifiqui, encara que deia que li molestaven les ones, jo perquè he cobert el límit de preocupació, era una volta fàcIl, sense problemes, i al tornar i arribar a Portlligat, Miquel i jo ens en vam adonar que ell i jo havíem estat, per circumstancies, tres hores i vint-i-cinc minuts remant sense parar, a vegades a mar obert i contra tramuntana, però tots vam arribar bé, i vam anar a Can Juli a beure quelcom, el tercer temps que diu en Mauro. S’hi van afegir Tintin, Nathalie, Theo i Camille, qui eren als penya-segats recollint fusta.

Vam anar al chiringuito a beure quelcom perquè Mauricio se’n va, adeu, llàstima, adeu, el trobarem a faltar, sempre ajuda, sempre es pot confiar en ell, ara serà a Uruguay, a Punta del Este, amb llops marins i platges verges, i tant si el trobarem a faltar, però tornarà. I encara hi serem per retroba’l.

Diumenge vam sortir a recollir brossa a les platges de Cap de Creus, de l’Escola d’en Mar només érem cinc, Tintin, María Giró, Nathalie, Joan Figueres i jo, i uns quinze o vint d’en Toni Albert, ho vam fer bé, vam recollir bastantes deixalles, un altra any hem de ser més de Cadaqués, o de l’Escola d’en Mar, ara sortirem sempre amb una bossa de basura, recollirem quan parem, ho farem poc a poc, netejar.

Dir que el proper nou de Novembre fem la tradicional travessa fins Port de la Selva en caiac i tornada a peu, una meravella, i que des de el vint-i-nou de desembre fins el cinc de gener serem a Mallorca, els dies poden variar, però hi serem, cal que digueu qui vol venir, ens ho passarem bé, Toni Sbert ens espera, i Cabrera, i tots nosaltres, els de Menorca i Cabo Gata, hi serem.

Ara plou, la badia és fosca, es ja nit, però la vida continua, és l’únic que potser sap greu, no per deixar-la, que això ho entenem, però perquè està molt bé, la vida, i no sap greu que continuï, sinó el contrari, que no continuï. 

Però ningú ens traurà els dies que estem vivint a Portlligat. Per cert, les balenes estan passant, les hem d’anar a buscar. Ho farem.