Hi ha dies que sembla que els deus hagin dit aquí
teniu un formulari, ompliu-lo dient què voleu avui. Avui ha sigut un d’aquests
dies i l’hem omplert bé, molt bé. Hem sigut feliços com en poc llocs i poca
gent ho pot ser. Els deus ens han portat el que hem demanat.
Al matí, amb l’Institut han bolcat 22 nens i nenes, i
algunes vegades el professor, però tot sota control, cap problema, entre Toni
Albert i jo els hem pujat al caiac, cap problema.
Però el formulari dels deus era per la tarda. Lluís
Valldaura no ha de llegir aquesta entrada del blog. O sí, però ho ha de comprendre,
hi haurà altres dies, i ell hi serà. Avui no hi era. Érem només Albert, Xavier
Masanés i jo, i hem sortit amb mar fort i vent de sud. Era una corrent d’ones
que venien de lluny, de molt lluny, i quan arribaven a nosaltres havien
recorregut bona part del Mediterrani, eren ones cansades, però encara grans, ens
feien ballar, i era un ball alegre i noble. Ens ho hem passat molt bé, la intensitat
suficient per patir el just, poc, i per gaudir molt.
Hem arribat fins a Codera i hem tornat gaudint i
aprenent un mar tocat per un sol recent sortit, érem companys cavalcant ones,
què més es pot demanar. Després hem anat a Boquelles, on era impossible sortir,
i no es qüestió de qui pot i qui no pot, avui nosaltres no podíem sortir, el
seny ens ha dit avui no, el dia era massa bonic per canviar de chip, ens hem
quedat amb el de herois de somriure permanent.
Després hem sortit altra vegada i hem arribat a la platja de Guillola, per tornar contra ones altes, un plaer, encara un altre plaer. Hem arribat a Portlligat tard, després de molt palejar, cansats, satisfets i contents. Tenim un racó, a Portlligat, on es troba gent noble i amiga, no l’hem de perdre. Toni Albert i el seus encara estaven construint la seva cabana d’estiu. Hem parlat. Tot continua sent meravella. No ens traeixen les paraules, avui no n'hem dit de més. Esperem més dies com el d’avui, i agraeixo a Albert i Xavier per ser-hi. La vida és el dibuix que dia a dia tracem, i avui hem fet un traç digne i magnífic, ens ho hem passat bé, molt bé, què més podem demanar?
Sí, podem demanar als deus que ens donin més dies com
els d’avui.
Dissabte, si tot va bé, ens tornarem a trobar al nostre
racó de Portlligat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada