diumenge, 18 de maig de 2014

PARAULES AMIGUES


Ahir dissabte vam tenir una sortida sublim, digna de deus, i sobre l’aigua hi havia paraules amigues, i el vent em va dir que cal anar lluny, on els dies són molt llargs, i vaig pensar que el vent, que és savi i xinés, sabia i sap el que es diu, cal tenir sempre l’horitzó davant, el cap clar i deixar que et temps ens porti allà on sabem que serem, qualsevol racó serveix i servirà si la disposició és bona.

Érem Laia, Blanca, Pilar, Tere, Josep Flor, Josep Parada i jo, i vam palejar contra tramuntana fluixa, potser força 5, cal felicitar Laia i Blanca, no massa acostumades a caiac i a vent, es van defensar i portar de meravella, vam arribar a Encalladora, palejar a Sa Freu, Josep Flor i Josep Parada van fer el tomb a Encalladora, els altres vam anar a Ses Ielles, on els vam esperar, vam parlar de pobles perduts a les muntanyes, de parelles que vivien aïllades, que eren més felices en soledat, vam veure l’estiu que arribava i vam agrair el sol, la calor, el ser.

I ja que a l’ultima entrada jo era xinés, i el vent ho és, i jo havia dit que parlaria de Cadaqués, la seva història i la seva costa, diré que sembla que el general xinès Chang-Tso-Ling, governador de Manchuria del 1924 al 1928, era en realitat un cadaquesenc, Ramon Valentí, depenent de comerç i aventurer, qui després de viatjar a Califòrnia, no es va aturar allí i va acabar sent xinès, general i governador de Manchuria.  Són moltes les fonts escrites que ho asseguren, i llargs són els camins de la terra, i moltes les seves cruïlles, i encara sent crèduls com som ens costa creure-ho, ho acceptem perquè és tot massa esbojarrat per ser inventat, massa fantasiós, i també perquè ens sap greu que no sigui veritat, algú que passa de ser depenent de comerç cadaquesenc a ser xinès i governador de Manchuria, quasi res, mereix que se’l creguin.  Les fonts informatives diuen que va deixar un fill, Chang-Hsue-Liang, també governador de Manchuria, que va morir al 2001, als 101 anys.  Una nissaga cadaquesenca a Xina.  

A la penúltima sortida vam ser a la Cova del Bou Marí. El darrer exemplar de foca Mediterrània (Monachus monachus) vist a Cadaqués va ser vist en aquesta cova l’any 1973.  Les foques tenien el seu hàbitat a sa coua des Bou Marí, i els pescadors cadaquesencs, per superstició, portaven sempre un tros de pell de foca en el seu llagut per tal d’allunyar perills i tempestes.  Això diu Arnald Pluja en el seu llibre “El Cap de Creus, 60 itineraris de Portbou a Roses”.  Els llibres d’Arnald Pluja són molt recomanables per qui vulgui recórrer la geografia i l’historia recent de Cadaqués, són llibres documentats y molt treballats, una feina admirable i que hem de agrair.

Diré també que molts ara em pregunten per un tipus de gelatina, semblant a meduses, que a vegades omple l’aigua del mar. És el que a Cadaqués anomenem gles. El gles és un conjunt de petits organismes gelatinosos que periòdicament omplen les aigües de la nostra costa. Arriben portats per les corrents marines i pel vent. Sobre què són aquests organismes hem sentit tot tipus de comentaris: postes de cefalòpodes, cries de calamar, meduses. De fet són colònies flotants de sifonòfors, animals pelàgics capaços de desplaçar-se per alimentar-se, emparentats amb les meduses, i que venen en una sopa on hi ha de tot, fins i tot procordats. Recordeu que els procordats, uns animals marítims invertebrat, són avantpassats nostres. De manera que quan veieu aquesta catifa de gelatina per la que a vegades naveguem, recordeu que esteu veient el que nosaltres érem fa milions d’anys, tot i que llavors pensem que ningú navegava per entre nosaltres. Una d’aquestes colònies flotants que són els sifonòfors és la temuda Caravel·la Portuguesa (Physalia physalis), que pot arribar a ser mortal per l’home, i que, tot i ser oceànica, de vegades ha creuat l’Estret de Gibraltar i ha sigut vista al Mediterrani.

I ja acabo. Però abans d’acabar, mentre veig la badia que es fon amb la nit, acabant aquest vespre també sublim, vull brindar per les paraules amigues que sempre m’acompanyen, mai s’obliden, la vida, malgrat tot i res, i gràcies a tot i a res, continua sent meravella.

El dijous, si tot continua anant bé, hi tornarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada