diumenge, 4 de maig de 2014

TÈCNICA

Dijous vam tenir una sortida multitudinària, érem 24, i trista, ens sobrevolaven, mentre anàvem cap a Cap de Creus, els tristos de Dante, aquells que no van saber ser feliços sota el sol que ens escalfa. Palejant desagrupats com sempre, i aïllats, Cristina Masanés i jo parlàvem de les dos guerres mundials, de fet, una guerra civil europea, que va buidar Europa de pensadors, quasi tots fugits, i de com es van organitzar xarxes a França, a prop de la frontera, per facilitar la fugida, pels Pirineus, a tos aquells que escapaven del fanatisme nazis. Vam dir que un perill és el silenci de molts davant les paraules violentes que són les precursores dels fets.

Avui hem tingut una sortida de tramuntana bastant forta, potser 7/8, i això vol dir una sortida de llum i de color. Magnífica. Divertida. Única. Un autèntic plaer.

Érem Salvador, Xavier, Miquel, Josep Parada i jo, i hem palejat sense problema fins els penya-segats de Salqueria. És cert que Xavier ha quedat endarrerit, li costava. M’he quedat amb ell i he vist quelcom que pot servir per a tots. Xavier és un home fort, diria que molt fort, i li costava avançar. Anant jo al seu costat, he mirat com palejava. Era una qüestió de tècnica. Quan hi ha tramuntana, cal clavar fort la pala, a prop del caiac, i fer-la arribar fins a la proa, ajudant si cal amb un moviment d’esquena endavant i de cintura. Cal saber també aprofitar els moments en que el vent és menys fort, avançar llavors, i quan el vent és més fort només mantenir, sense cremar inútilment les forces.

Hem arribat, però sense problemes fins a Jugadora, Miquel i Josep han continuat fins a Cap de Creus, i a la tornada, després d’haver parat una estona a Ribes Altes, la tramuntana ens ha portat, volant, en un riu magnífic, fins a Portlligat. Dies com el d’avui gratifiquen.

Últimament estem tenint gent nova, he tingut contactes amb altres associacions per tal que ens enviïn més gent, i tinc idea de parlar amb més entitats, aquesta setmana ho faré. Això és el que hem de fer, no sent un club ni un grup d’amics que surten, ham de ser fidels als nostre propòsit d’inici, i rebre a qui vingui, perquè en aquests deu anys ens han vingut centenars de persones, han anat sempre canviant els que venen, i ells ens han enriquit, és magnífic conèixer gent nova, i sortir, el nostre temps, i dies de meravella com el d’avui, cal mantenir-ho, no deixar que ens desequilibrem i es perdi. 

Dijous, si tot va bé, continuarem sortint en aquest mar de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada