Poca gent a Portlligat, un pescador de canya, i un mar brut i tèrbol, alt i tranquil. Anna Giró, Miquel, Xavier Masanés, i jo, hem palejat anada i tornada fins al Club Mediterranee, que ja no hi és, amb cel gris, mar bufat i de color canviant, i calor que després dels dies de fred s’agraeix. Un dia per contemplar el paisatge, per pensar (qui pugui i en sàpiga), i per tenir la sensació d’haver palejat llarg i sense ensurt. Hem tornat amb molta gana, lo qual no és cap novetat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada