dilluns, 25 de gener de 2010

REUNIÓ I CONVERSA A DALT D’UNA ORELLA



Hem palejat en un mar tranquil que ja coneixem i que crec ja ens coneix. Amb ones bufades i fàcils, quasi cap barca i cel ennuvolat, hem enfilat cap a Massa d’Or per a pujar a la orella de sa rata. Erem Anna Suarez, Pilar Colomer, Josep Flor, Eduard (de Çelrà), Rostia i jo, i no ens ha costat gaire desembarcar per la part de continent, i a dalt de l’orella hem tingut tots sis de peu una reunió i una conversa, devia ser singular veure’ns des d’un vaixell, però no n’hi havia cap, ningú ens ha vist fent el ximple. Després hem palejat fins a Encalladora, on avui Anna no ha encallat, i fins a Es Camallerís, on hem recordat la balena que allí va encallar fa més de cinquanta anys. Anna i Pilar ens amenaçaven amb un canvi de temps amb entrada de vent de mar, però res de res, hem arribat amb facilitat, encara que alguns pensaven que tot era massa tranquil, necessitaven adrenalina, i com la Pilar s’han ficat entre roques que amb les ones no eren fàcils. Un dia més sense ensurts però amb equilibri i placidesa.

És un plaer per a mi escriure aquí i mantenir aquesta bitàcola, però recordeu que qui vulgui pot entrar escrits i comentaris, sempre ajuden.

2 comentaris:

  1. Hola a todos, Mutur ha sido una buena idea lo de subir a la oreja de Sa Rata. El día y el mar acompañaban para hacer algo distinto. Tenía cierto mono de palar (hacía semanas que no lo hacía) y lo he pasado en grande.
    Pilar, muchas gracias por las fotos.
    Un saludo
    José

    ResponElimina
  2. La oreja de la Rata siempre está ahi, solitaria y tentadora, habrá oído millones de tempestades, y apetece acercarse a veces a ella y ser parte de algo tan antiguo. Se está bien sobre ella.

    ResponElimina