diumenge, 31 de gener de 2010

UN ENSURT I UN INTENT D’APRENDRE D’AQUEST ENSURT

Ahir dissabte vam tenir un ensurt que ens ha de fer reflexionar. Tot esport té els seus perills, i el que hem de fer és intentar preveure’ls, minimitza’ls i tenir-los sota el millor control possible.

Érem Anna Giró, Pilar Colomer, Miquel i jo. Vam sortir amb tramuntana no massa forta (potser força cinc) i ja de sortida ens vam confiar i no vam costejar sinó que vam tirar pel dret, travessant Guillola. Passat Cala Bona sembla que la tramuntana va augmentar perquè fins i tot vam veure ratxes de polsim, però la sensació era molt tranquil·la i fàcil, anàvem parlant Pilar i jo, Miquel i Anna anaven més endavant, quan de sobte una ratxa va apartar Pilar de la costa, i tots sabem que la tramuntana augmenta gradualment a mesura que t’allunyes de la costa que et protegeix, i la tramuntana va posar el caiac de Pilar de costat, ella no podia posa’l encarant el vent, i no tenia doncs control del caiac. No va passar res perquè em vaig apropar, li vaig lligar la corda d’arrossegament i vam tornar a rodolso de costa. Vam seguir, però passat Ses Ielles i veient que la tramuntana augmentava vam decidir tornar. Per seguretat jo mantenia la corda lligada al caiac de Pilar, tot i que a rodolso es remava amb tranquil·litat, fins i tot remàvem un al costat de l’altra, parlant, però llavors, arribant a Punta Codera vaig dir la frase que no s’ha de dir mai, “ara ja està” (hem de recordar sempre la frase dels mariners britànics davant de les inclemències meteorològiques, quan ja semblen passades i ja llueix el sol diuen “the worst is yet to come”, “lo pitjor està encara per arribar”), bé, la qüestió és que tot era tan plàcid que em vaig equivocar dient “ara ja esta” i tot de sobte una forta ratxa va bolcar Pilar. Va sortir enseguida, Anna va ajudar-la a pujar i entre Miquel i jo la vam arrossegar, amb el caiac ple d’aigua, i ens vam apropar a una caleta a Codera, estava a menys de vint metres, allí vam buidar el caiac, va pujar i vam tornar sense més problemes a Portlligat. Però jo vull reflexionar sobre el que ens va passar per a que ens ajudi sempre que palegem.

1- És molt important no confiar-se i seguir sempre la ruta de seguretat (costejant) quan hi ha tramuntana, i sobretot si tenim principiants en quant a tramuntana (no es pot palejar amb la mateixa palejada en un mar tranquil que en un mar fort, i tota experiencia, per molta que sigui, en mar tranquil, no serveix en mar diferent).

2- Hem de anar sempre agrupats, sobretot quan les condicions atmosfèriques són dures. Sempre hem de ser capaços de poder ajudar si hi ha un problema. És diferent bolcar en males condicions amb només un company que amb més d’un. Si sortim amb companys i el mar està difícil per algun company, encara que no per nosaltres, hem de estar sempre a prop i mínimament pendents d’aquest company. No podem palejar com quan sortim sols.

3- Hem de portar sempre preparats els estris de rescat. Jo ahir portava la manxa per buidar dins d’un compartiment estanc, i allí va servir de res perquè en males condicions de mar és de difícil accés, i tot i que portava preparada la corda d’arrossegament, la tenia mal col·locada i amb els guants em va costar lligar el caiac de Pilar.

4- Hem d’aplicar allò aprés als cursets. Ahir em vaig equivocar i en lloc de buidar el caiac (hauria costat perquè amb el fred les mans no responen) vaig decidir apropar-nos a costa, de fet era una temptació perquè estava al costat i vaig pensar que mentre buidàvem el caiac el vent ens hagués apartat bastant de costa, però segur que hagués sigut millor buidar entre tots el caiac. De fet l’Anna va explicar a la Pilar, seguint els cursets, com pujar al caiac i aquesta ho va fer ràpid i sense problemes. Cal doncs aplicar en lo possible allò aprés als cursets.

4- La persona inexperta amb les noves condicions atmosfèriques ha de palejar sempre per l’interior, a ran de costa, amb les persones expertes a l’exterior, es adir, a mar obert, protegint-la. Jo ahir palejava parlant tranquil·lament amb Pilar, però ella anava per l’exterior, i la ratxa la va apartar. D'haver anat al in-revés, la ratxa la hagués portat fins a mi, i repeteixo que donat que ahir la tramuntana no era excessiva, no hi hagués hagut problema.

5- Una persona inexperta amb tramuntana mai ha de tornar de Cap de Creus a mar obert, perquè hi ha llocs (entre Ses Ielles i Guillola) on la tramuntana, per l’orografia de les muntanyes, bufa mar endins, i per això qui paleja obert rep la tramuntana de costat, i allò que no és perillós per un expert ho és per qui de fet comença en un mar en condicions desconegudes. I en cas de dificultat sempre és preferible que la tramuntana ens deixi a sec sobre una roca (pensem que no ho farà de forma violenta perquè estarem arrecerats), que deixar que ens empenti mar endins on no tindrem res a fer perquè la tramuntana augmentarà progressivament a mesura que ens apartem de costa i no tindrem control. Per això ahir, en moments de dificultat, vaig preferir arriscar que la Pilar quedés en sec a que s’apartés de costa, on patiria més força de tramuntana.

6- Seria convenient que comencéssim practicant un dia de tramuntana sense sortir de Portlligat. Calders i Ses Buquelles pateixen suficient força de tramuntana com per patir-la, practicar i aprendre, però sense cap perill de acabar mar endins perquè en cas de no poder superar-la ens deixaria a la platja de Calders o del pas de l’illa de Portlligat, sense cap problema i de manera més divertida i tranquil·la.

Resumint: Seguir la ruta de seguretat que tots coneixem, costejant i protegint-nos. Palejar agrupats. Portar els estris de rescat ben disposats. Recordar i aplicar allò aprés als cursets. Les persones inexpertes palejar a la part interior del grup. La palejada en dia tranquil és diferent que la palejada en dia de vent fort. Practicar abans a Portlligat. Recordar que és diferent palejar sol (un plaer) que en grup (també un plaer).

Si ho apliquem tots sortirem beneficiats, palejarem amb més seguretat i podrem gaudir d’un mar que per sort sempre és diferent.

Cal dir, però, que sembla que la Pilar s’ho va passar força bé, que no va tenir fred tot i fer el seu primer bany a la vida durant el mes de Gener, que la experiència li va agradar i que va tornar quasi millor que com havia sortit. Meravelles i misteris de la vida. Però ella ho dirà millor, esperem la seva opinió.

Per la meva part dir que tot i l’ensurt, les dificultats i les tensions va ser un plaer viure aquest dia, ens va fer sentir vius i ens fa aprendre. Temps hi haurà malauradament per no fer i no aprendre. El mar encara és allí, com la vida, una gran sort.

2 comentaris:

  1. És ben cert que no va ser de cap manera una experiència desagradable, tot el contrari. Tot va succeir tan ràpid que no vaig tenir temps de copsar la fredor de l'aigua. Tornar a pujar al kaiac, amb les indicacions de l'Anna va ser sorprenentment fàcil ... imagineu que portava les ulleres de sol posades i no s'em van ni moure!! Em va sorpendre la meva actitut, sempre penses en com reccionaràs en un moment així, però el mèrit no es meu, és vostre. Em vaig sentir segura en tot moment amb la vostra ajuda, els tres ho vau fer dàlló més bé i us estic enormement agraïda.És una jornada que ja l'he classificat com a record imborrable en la meva memòria. Una jornada molt didactica, he aprés que no passa res si es tomba el kaiac, que amb serenitat tot s'arregla. He aprés que he de corretgir la mala costum que tinc d'anar sempre a la part de fora del grup, és a dir sempre massa mar endins. I he reflexionat sobre el que em va dir en Miquel: "has de tirar el cos més endavant, has de ser un amb el kaiac, clavar el rem amb força i tenir la seguretat de que tú ets més forta que ella (la tramuntana).
    Des de nena li he tingut un respecte molt gran a la tramuntana. Al poble on vaig nèixer, Vilanant, quan anava a l'escola la tramuntana em venia acanalada des del Canigó i sovint havia de fer esforços per que no em fes caure.
    Aquest és el meu repte, negociar amb ella i apendre a vencer-la!!! Almenys la intenció és de seguir-ho intentant!!! Moltes Gràcies a tots!!

    ResponElimina
  2. Pilar, la teva tranquilitat sobre la situació va ser vital i va fer que poguesis tornar a embarcar tant fàcilment, encare et veig amb ses olleres de sol possades., i també gràcies als cursos d´en Pau que ens ajuden en diferentes situacions que ens podem trobar navegant, jo dilluns no vaig poder sortir donçs com jo dic ja he tornar a "pillar" però esperi que tinguem més dies de tramuntana, fins aviat.
    Anna Giró

    ResponElimina