Avui hem sortit en un dia tranquil i a la vegada salvatge. Hem trobat tramuntana, hem palejat, hem vist un paisatge nítid de sol, mar, llum, roques i ones, hem parlat, i hem tornat pensant, al menys jo, que cal tenir silenci per permetre que la vida continuï sent en el temps que tenim.
Abans de continuar amb aquest dia que justifica qualsevol misèria, vull dir que fa temps, massa temps, que no escrivim en el blog. No passa res, tornarem a escriure, i serem la veu que bonament conta quant hem vist i sentit palejant.
Dir que hem seguit sortint tots dos dies (dimecres i dissabte) de totes les setmanes, i que recordo poc d'aquests dies, un dia sortint amb pluja forta, un altre menjant amb Javi un entrepà a Guillola, mentre Pilar Colomer, Natalie Giordano i jo l’acompanyanvem, i es que Javi havia vingut des de Zaragoza per palejar i no havia menjat res (ara potser hem dit el que no teniem que dir), i recordo també un intent d’escalada d’Escurucuc de Sa Sebolla, amb gavians defensant els nius, amb sabates que relliscaven, i no arribant fins dalt, però hi tornarem.
Dir que varem fer la reunió a Portlligat amb música i que continuarà.
I dir que avui érem Miquel i jo, i que la tramuntana al principi no era massa forta, potser força 6, però arribant a Cap de Creus era molt més forta, feia por veure la Rata i Sa Claveguera cap a Port de la Selva, amb ones impressionants. Tornant ens hem cansat molt més que anant, i a Calabona hi havia moments que les ratxes eren tan fortes que no avançàvem. Tornant hem tingut que entrar contra tramuntana fins gaire bé el fons de totes les cales. Des de Guillola hem tornat en un riu de meravella. Han sigut tres hores exactes palejant sense parar i contra tramuntana. En Miquel diu que feia molt que no s’ho passava tan bé.
Dir que fa quinze dies en Ponç Feliu, mentre albirava ocells, va veure cinc balenes que durant força rato es movien per davant de Cap de Creus. I nosaltres no hi érem!
Dir que en Pau i en Rai varen fer una conferencia amena i rica sobre la seva estada en kaiak a la Baixa Califòrnia, i que ens varen fer entrar ganes d’anar-hi.
Dir que el dia 29 ens trobarem per parlar d’Umiiartoq, que ens en sortirem perquè tot està clar: mantenir el bon rotllo i palejar.
Dir que el 12 de Juny sortim de Portlligat cap a les Medes, que allí ens esperen, i que allí brindarem amb cava i suc de pinya, que és la beguda nativa d’Umiiartoq.
Dir, per acabar, que molt bé qui avui no ha vingut, que no passa res, que hi ha molts dies, però que també avui s’ho haguessin passat bé.
I dir que agraïm als deus, o a qui sigui, per deixar-nos tenir dies com el de avui en una mar, una costa i un vent també com els d’avui. No cal dir que al paradís també els tindrem, faltaria més.
El dimecres, si tot va bé, tornarem a sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada