Feia tramuntana, potser força sis, i el mar estava ple de encrespaments, nosaltres tornàvem de les nostres activitats, als hotels, a l’Ajuntament, a la cadira d’un dentista, i el mar era una contradicció, el més fàcil era dir avui no sortim, avui no palejo, em quedo a casa i allí es queda el mar, fora problemes. Però els problemes es fan forts quan els evitem des de la pobresa del no fer.
Avui hem sortit la Patri, l’Anna Giró, en Javi i jo, i al arribar a la punta de la bocana de Portlligat, allí on gires ben pegat a la roca, o la tramuntana et gira a tu i et torna a Portlligat, la Patri ho a intentat una vegada, i la tramuntana li ha girat la proa del caiac i l’ha tornat, sense problemes, a Portlligat. La Patri ho ha provat altra vegada, i no era fàcil tornar-ho a provar, sortint de la corrent, girant el caiac. enfilant de nou la punta, i la tramuntana l’ha tornat a girar i enviar a Portlligat, i altra vegada, insistent, inassequible, la Patri ha enfilat la punta, i jo que estava animant a la Patri, he sentit els renecs de les roques de la punta davant la tossudesa de la Patri, i aquesta vegada la tramuntana ha claudicat, la Patri ha enfilat cap els penya-segats de Salqueria, i ha arribat, cap problema, i hem seguit fins Guillola, després fins Calabona, on hem parlat en una conversa tranqui-la i surrealista, jo m’he posat un guant com a gorra perquè el sol pegava de valent i jo no portava gorra, i hem tornat en un riu enfurismat que ens ha portat volant fins a Buquelles, les hem creuat amb certa dificultat, però sense problemes, hem enfilat Portlligat contra una tramuntana forta, i hem arribat després de palejar tres hores. La Patri no havia dinat, estava feta pols, però era una reina, ella ha viscut uns moments que d’haver-se quedat a casa no hagués viscut. Res està escrit de qui es queda emparat a la vora del camí sense afrontar el que vingui.
He oblidat dir que la Patri, a més de la tramuntana, ha patit l’activitat d’en Javi, tot un nen ple de força i energia, fins i tot ha cantat una ària que s’ha emportat la tramuntana, jo he vist les notes saltant entre encrespaments, meravella, mai ningú ens traurà el que hem viscut aquesta tarda, gracies a Anna, Patri i Javi per ser i afrontar la cruïlla sense quedar-se amagat i segur a casa.
En cap moment hem tingut sensació de perill, perquè d’haver previst un mínim de perill no haguéssim sortit. Els reptes hi són per enfrontar-los, i una vegada enfrontats, sigui qui sigui el guanyador, els reptats o nosaltres, segur que ens sentim tant bé com avui ens hem sentit i ens sentim nosaltres.
El dissabte, i mentre podem, hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada