sortida a norfeu

Ahir disabte, em vaig presentar a remar directament desde Barcelona, bé , aixo ho faig molts cops pero en aquesta ocasió sense dormir la nit anterior, problemas de feina i d´altres , em varen impedir el son .
Pero aixó, per a mi tan sols es anecdòtic, l´important, com sempres es volguer i us puc asegurar que jo sempre vull., quan de sortir el mar es tracta.
Aquest cop erem pocs , Mutur, Patri. Albert, Josep, Javi i jo. Quan ja erem al mar es va deçidir anar cap a Norfeu, si esteu el cas i em coneixeu jo mai dic res , deixo dir els altres i ja m´está bé el lloc al que es deçideixi anar, em resulta indiferent, donç un cop al mar ho paso be sempre.
El mar ens obsequiave en aquesta ocasiò amb una ´-divertida  tramuntana- i de moment encara que a algú li girave el caiac - !oi   que si Patri! no es feie gens complicat.
Mes tard, ja a la vora de Norfeu, varem deçidir parar una estona ´i s hi estave força bé, ( segurament aquells francesos que ja hi eren, també ho pensaven , pero el seu aspecte era molt poc deportiu)
Ja de tornada s´havía de remar amb força, es clar, donç ara la tamontana ja no ajudave, pero em va agradar era estimulant-
I bé, personalment  he de dir que encara que molt practic es força cutre i depriment el container del material pero fa el seu servei que es del que es tracta, aixo sí, procuraré no estar gaire dins, donç no es agradable.
A la tarda varem tenir una reunio i ...... bé no tinc ganes de  dir res sobre ella.
Tenim nous reptes com Medes, Port-bou i ho afrontarem amb ilusiò.
Es important dir que tothom fa el que pot , que la gent  vol ajudar, pero tots tenim  trevalls, feines, familia i s´ha de tenir en compte i sobretot no emprenyarse quan algú (el qui sigui) dona la seva opinió, tan respectable com qualsevol, i sisplau diguem coses , parlem, expliquem siguem sinçers, pero de cara que es el mes autentic, com sempre dic el mar sempre hi es i ell si que no menteix, es com el veiem.