Algú podria pensar que ha estat "bufar i fer ampolles" i no és del tot cert.
Jo voldria explicar-vos amb quina il·lusió ens varem trobar al matí, els dubtes que patiem fins que varem decidir continuar des de Norfeu, les bromes, els acudits, les parades per fer fotos en mig del mar, la sensació de passar per La Foradada, la sorpresa de veure tants peixos lluna, la satisfacció al arribar a la plaja de l'Estartit, i no oblidem el cansament que sentiem tots quan varem descarregar tot el material a Portlligat. He estat afortunada d'haver gaudit d'una experiència innoblidable. Avui, recordi les milles que varem palejar, els litros i litros d'aiga que varem desplaçar, la quantitat de vegades que el meu braç dret es movia endavant i tot seguit de l'esquerra. Jo venia cansada d'un viatge llarg i d'una jornada de feina dura, i tenia clar que tornaria amb en Rostia des de Norfeu.
Vull agraïr-vos als companys que em vareu animar a seguir i ser testimoni d'aquesta travessia. Gràcies
Patriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! FALTA MUCHO?????????????????????
ResponEliminaPODEM PARAR A PIXAR???????
ENGEGA'M EL MOBIL!!!!
ResponEliminaAPGA'M EL MOBIL!!!
ResponEliminaFALTA MUCHOOOOOO???
ResponEliminagracias a ti Patri de seguir el trajecto ( dos mujeres en el grupo , homa ! ) , ara puedes ir a Mallorca.......gracias por la idea de la moxila ......chulas las fotos .....
ResponEliminaPatri, sé que aquest nit has seguit palejant, no podies parar els braços, però imagina el que serà si seguim l'idea de Nathalie i la propera és Mallorca. I parlant de la Nathalie, que torni d'una vegada la motxilla, que ja l'ha tingut prou.
ResponElimina