unes altres medes

Ara ja fa molts anys, vaig anar a les Medes, aquell cop tan sols erem cuatre Mutur, Eneko, Aitor i jo Miquel
Tot era aleshores diferent, també nosaltres erem unes altres persones, aixi es la vida , res es igual
Perdoneu, que em posi una mica nostalgic, pero es que tinc un gran record d´aquell día on aquells nens, perque ho eren, Eneko i Aitor, varen cubrir juntament amb nosaltres,  una travesía realment important i çertament agosarada, ja que ho varem fer amb un material força mes precari, pero amb una ilusiò, aixó si, ¡ impresionant!
Tinc la satisfacçiò d´haver estat remant amb ells, aquell día, i també molts altres, es clar, pero ahir , he de reconeixer que sovint vaig pensar amb aquell día i amb aquells nens que, eren i son amics i que s´han convertit en persones extraordinarias i per mi molt entanyables. Aitor . Eneko.- ahir vaig pensar i crec que n Mutur també molt en vosaltres.

Donç si, ahir varem anar a les illes Medes i tot va anar francament bé, el mar  i el temps es varen trovar divendres a algún lloc i varen deçidir ajudar i contra alguns pronostics ens varen donar totes les façilitats, tantes que sembla que sigui una travessa façi,l i creieume , no ho es, son moltes hores de rem ,
He de dir, que quan la Patri va voler abandonar a NORFEU, vaig tenir una sensaçiò de que havía de continuar i em savía greu que ho deixes, pero tambe ho respectave. Finalment va seguir i es va portar de meravella i es molt lloable per part d´ella que comentes que no volía ser un destorb i per aixo dubtave,
Feliçitats a tots i a totes i personalment vaig pensar molt amb les meves amigues Anna i Marìa , que m´agrada sempre que vinguin a les sortides i travesies, ja que em donen molt bon rollo i jo valoro molt sempre la seva agradable companyia.

Dedicat a ENEKO  I AITOR

Miquel