dissabte, 21 d’abril de 2012

AUTENTICITAT




Diuen que la teva pàtria és allà on et trobes bé, i que la teva identitat la formen els llocs i les gent que has conegut i coneixes.

Diuen, i fa por, que volen posar matrícules als caiacs, que volen fer exàmens per poder sortir en caiac, que qui no maniobri com els deus del caiac ho manen no podrà sortir, i que hi haurà un uniforme i qui no el porti serà objecte de burla, o de multa, i que hi haurà qui ens miri i ens avaluï.

Eduard va veure en una platja una cabana de fusta de mar molt ben construïda per un pare i els seus dos fills, on ells pensaven dormir a la nit.  A França, i segurament en altres llocs, hi ha llocs on pots dormir, pagant, en una cabana construïda als arbres.

Hi ha sentiments que no es poden explicar, però que son contundents i reals com els penya-segats i les ones que els colpegen. Sentiments reals, forts i reafirmants, com els de un pare o mare pel seus cadells, com els de una persona que dorm amb qui en veritat i per fi estima, la seva parella, com els dels companys que parlen amb una sinceritat i un entusiasme que només les ones i la natura permeten. Mai res forçat i insegur donarà sentiment, i pel contrari, l’autenticitat d’un acte simple permetrà sentir amb intensitat i ser feliç sentint.

Avui erem molts, 17, però quasi mai hem coincidit. Érem Anja, Anna Suárez, Cristina, Pilar i un seu amic, Vicent, Aleix i un seu amic, Nardo, Mauricio, Diego, Xavier Masanés, Eduard, Miquel, Toni Sbert i jo. Hem palejat sense saber massa cap on, passat Messina mar endins, girat cap a Massa d’Or, voltat l’illa, parlat amb el catamarà de Ninam, i arribat a Fredosa, on un tronc immens, impossible, ens barrava el pas. A la platja hem menjat, parlat, rigut, i allí, amb les meves ulleres de veure clar, és on he pensat allò de la pàtria, la identitat, la matriculació de caiacs i les cabanes falses. He pensat doncs en la autenticitat.    

I palejant després, contra un garbi que aixecava ones, ens omplia la cara d’aigua i l’anima de llum, hem parlat, quelcom que sembla impossible, però que de fet propicia la conversació, i hem dit que mai cal dormir amb qui no has de veritat esperat i trobat, siguin quinze anys o els que siguin, però dormir sempre abraçat amb qui no hi hagi dubte possible que és de manera clara i contundent qui dorm i dormirà amb tu, que no cal altra vida que aquesta que tenim, i que sempre volem tornar en aquesta, que afortunat qui pot tenir un sentiment paternal, que és el sentiment que per nosaltres van tenir els nostres pares, i que sentint-lo nosaltres ara els perpetuem, a ells, els nostres pares, serien contents si poguessin veure-ho, o saber-ho, que dormir a cabanes construïdes per fer negoci té res a veure amb dormir a la cabana on aquell pare i els seus dos fills van dormir, qüestió d’autenticitat, que palejarem sense matrícula, ni habilitat en les maniobres, ni vestuari a la moda, jo amb ulleres de veure clar, i per últim, que era i serà sempre un plaer acompanyar a Cristina, o qui com ella es trobi en les mateixes circumstàncies, mentre parlem i enfrontem ones, acompanyar-la com avui hem fet Diego, Toni, Xavier i jo, sempre la seu costat, cavallers en un mar una mica enfurismat.

No hem vist ocells llimona sortint del fons del mar. Ara sabem que els ocells llimona són on pertanyen, sense dubtes, mai en llocs que no els mereixin, i que la força és amb ells. Mai seran on no deuen ser. I això els donarà força, i alegria.

Ahir vam sortir a Thalassa, jo parlant amb cara de just despertar, de fet acabava de despertar, Lluís Torrent amb millor compostura, tots els altres amb alegria i fluïdesa. I encara que potser no es va explicar què era el Cap de Creus, crec que el nostre grup es va mostrar com en realitat és, un grup d’amics que surt a palejar amb alegria i naturalitat. Tenim autenticitat. Res ens traurà el plaer de palejar, com avui, contra les ones y entre gent amiga que parla i parla, en una conversació impossible que només allí pot tenir lloc, entre ones, brincant i rebent aigua i llum.


Dimecres, si tot va bé, altra vegada.  

1 comentari:

  1. Som sentiments, no hi han ni matrículas ni teles, que els puguin parar, tan sols persones que amb els seus sentiments ens fan feliços i ens fan gaudir, persones, que venen, remen i s´en van un día , persones que estimem i que ens donen bones notiçies i que ja per sempre son, serán entre nosaltres, i el mar

    ResponElimina