dijous, 26 d’abril de 2012

TEMES PENDENTS




El dimecres no vam sortir, no, i les raons són varies. El mar estava mogut, el vent era garbí força sis/set, a Portlligat érem Nardo, Albert i jo, i sortir volia dir enfrontar ones difícils, gens nobles, i poder arribar màxim a Guillola. Albert portava molt de temps sense venir, i encara que havia guanyat experiència, molta, amb tramuntana, no en tenia cap amb Garbí. Vam anar amb moto fins a S’Alqueria i des de allí vam decidir no sortir. A més estava anunciat que el vent havia de pujar, i de fet, quan més tard vaig anar a córrer amb Nathalie, vam veure que el mar estava pitjor, havíem pres la bona decisió.  En altres circumstancies potser haguéssim sortit, dimecres no.

Aprofito doncs l’entrada per parlar de temes pendents. De fet, tots nosaltres som un tema pendent i de difícil solució, però de moment anem fent, de manera que per principi no tocarem allò que funciona, i només afegirem allò que creiem que calgui afegir.

Al armari hem penjat dos papers amb aquets texts que aquí reproduïm per a qui no pugui anar al armari:

El primer diu:

PILLUARPOQ   
(en idioma inuit, algú que és feliç)

KINNGUSAARSINNAASOQ
(qui sap practicar l’esquimotatge)

MAKITTAQANNGITSOQ  
(qui no sap practicar l’esquimotatge)

UMIIARTOQ
(qui ha naufragat)


I el segón diu:

It may be that the gulfs will wash us down:
it may be we shall touch the Happy Isles,
and see the great Achilles, whom we knew.


Though much is taken, much abides; and though
we are not now that strength which in the old days
moved earth and heaven; that which we are, we are,
one equal-temper of heroic hearts,
made weak by time and fate, but strong in will
to strive, to seek, to find, and not to yield.

(Ulysses, Alfred Lord Tennyson)




Tal vez la corriente nos arrastre;
tal vez alcancemos las Islas de la Felicidad
                                   y veamos al gran  Aquiles, a quien conocimos.

Aunque mucho hemos perdido, mucho queda aún; y aunque
no somos ya aquella fuerza que en los viejos tiempos
era capaz de mover tierra y cielo, somos lo que somos:
corazones heroicos de un temperamento igual,
          debilitados por el tiempo y el destino, pero fuertes en voluntad
                  para esforzarse, buscar, encontrar y no rendirse.


Jo em quedo amb PILLUARPOQ  (en idioma inuit, algú que és feliç), una paraula que hauríem d’escriure en els nostres caiacs, i també em quedo amb l’esperit del poema, un grup de gent amb un temperament similar, potser ja no molt joves, però encara amb força per buscar i trobar, i si no es troba, doncs seguir buscant. L’important és buscar, no pas trobar. La gràcia de la recerca del Grial per part dels cavallers del Rei Artur és que mai el trobaven, i això els permetia tenir tot tipus d’aventures i de coneixements amb l’excusa de buscar-lo, i hagués sigut un desastre que només sortir de Camelot, tots els cavallers preparats per a una llarga i difícil travessa, després d’haver-se acomiadat de les seves dames, elles encara plorant al pati del castell, doncs que ells haguessin trobat el Grial a vint o trenta metres de la porta del castell, a la vora del camí. Quin avorriment, tots tornant al castell, ja amb el Grial. Així nosaltres, respectant les diferencies que tenim amb els cavallers d’Artur, el que volem és que hi hagi ones, i vent, balenes, plataformes, i el que calgui per tal de poder fer una aventura, per discreta que sigui. Magnífic doncs l’esperit del poema, som vius, encara naveguem.
També hem penjat al armari una llista amb els noms dels socis i dels simpatitzants (aquells que han vingut alguna vegada a palejar, de qui tenim el mail i a qui periòdicament informem de les nostres activitats). Som, creiem, 34 socis. El numero és tant incert com el número de caiacs que hem de baixar cada sortida i que depen del numero de gent que ha vingut, però que són gent que mai està quieta, sempre es belluguen, i mai sabem quants som, sempre acabem demanant que cadascú es posi al costat del seu caiac, i ni així, a vegades sobra o falta un caiac, misteris de les matemàtiques. Així doncs, 34 socis, més o menys.  

Tenim pendent una revisió del material, cal fer-la i la farem.   

I ja tenim ganes de que arribi el dissabte, veurem qui ve, quants som, on anem. Serà meravella palejar i sentir que el caiac llisca sobre el mar. Si tot va bé, dissabte ens retrobem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada