dissabte, 28 d’abril de 2012

ONES AMB PEIXOS LLUNA


Si els meus companys de caiac no existissin, tindrien que ser inventats, un a un, tots, d’immediat. Tinc i tenim la fortuna de ser en el moment per a tots adequat, en un lloc magnífic, i gaudint de sortides que compensen mil malifetes, mai ho apreciarem prou.  

Dic això, repetint-me, primer perquè em sento afortunat, i segon perquè em don la gana dir-ho, no em cal ni em vull justificar, dic el que penso i sento, tenim companys magnífics, ells fan possible els dies rics, variats i engrescadors que estem gaudint.

Avui el mar continuava mogut, amb ones mitjanes i nobles, perilloses només perquè podien provocar un mareig, i de fet alguns s’han marejat. El cel era cobert. Érem 17. Fernanda, Laia Eraso i un amic seu, Pilar, Nathalie, Sergi i el seu fill Marc, Josep Parada, Eduard, Manel, Mauricio, Javi, Jordi Rotllán, Xavier Masanés, Diego, Toni Sbert i jo, i hem palejat fins Encalladora, on Fernanda, Nathalie, Sergi, Marc, Mauricio, Jordi Rotllán i jo, hem girat i tornat fins la platja de Guillola, on hem esperat al resto, que ha fet el tomb a Encalladora. Laia Eraso i el seu amic s’havien quedat a la badia de Portlligat per precaució perquè el noi era principiant.

Després de molt temps desapareguts, avui hem vist molts peixos lluna.

A la platja, una vegada reunits tots altra vegada, hem esmorzat, xerrat, i alguns s’han assegut en unes cadires amb una actitud singular. Hem tornat sense problema.

Una vegada arribats, i per primer cop en tants anys, hem tingut una actitud lúdica, i hem anat al Bar de Dalt, on hem fet un aperitiu. Cal dir que el proper dissabte la comissió lúdica té prevista una barbacoa per quan acabem de palejar. Estaria bé que poguéssim saber més o menys quants serem; però acceptant que no som experts en saber quants som, tant se val, serem els que serem, com sempre.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada