dissabte, 21 de desembre de 2013

DISTANCIA


Cal creure en allò que fem, però mantenint la distància, sense creure en res que sigui més lluny del dia present. Cal també creure en allò que diem. I en el que fem i en el que diem cal ser nobles i dignes. Tot amb sentit del humor, sense prendre-ho massa en serio, però no per això deixar de fer i dir recordant la premissa de dignitat i noblesa.

Els matins de dissabte tinc la rutina de anar fins a Portlligat, trobar-me amb qui és allí i sortir a palejar. Un protocol de tranquil·litat i bona vida.

Avui el mar i el cel eren grisos, també tranquils, i ens han acollit com sempre, hola, hola, ens coneixem, ja sou aquí, benvinguts, i ens hem internat en el mar sota un cel que a la tornada, junts, havien de ser d’una bellesa impactant. Érem Yolanda, Tere, Josep Flor, Josep Parada, Carles Batlle, Albert i jo.

Era el primer dia de Yolanda, i s’ha portat de meravella, sense perdre el ritme i amb una coordinació que augura un bon futur de caiac.

Sortint per Sa Farnera ha bolcat un de nosaltres, sobre les roques de la esquerra, i hem pensat que cal portar mes sovint els cascos de protecció. Després hem anat fins a Culip, i hem tornat de manera plàcida, sense esforç.

Hem deixat paraules per allà on hem passat, les recollirà qui les vulgui i les necessiti, segueix sent el nostre temps, i no ho oblidem, no.

Hi ha llocs, temps i gent que valen la pena.

He imaginat ocells llimona sortint del horitzó del mar. En silenci i amb calma.

La setmana passada vaig comentar que ens havíem creuat amb un grup de caiaquistes, vaig demanar disculpes si el meu consell, dient que les ones no eren massa difícils, no havia estat encertat, i ara ho repeteixo, i obro una reflexió per si algú vol comentar-ho, és quelcom que ens afecta a les sortides. Em desagrada la competició, qualsevol; soc del parer que més val anar poc a poc, reflexionant i gaudint del que a la vida i al mar trobem, sense presses ni grans demostracions ni sorolls; no m’agrada ni vull competir per veure qui és el més valent ni el més capaç.  Personalment prefereixo patir les ones només quan no tinc altre remei, i respecto a qui les busca i gaudeix amb elles, però sense competir ni fer una graduació de valor ni de capacitat. Tranquil·litat i energia, sense competitivitat.  

La setmana vinent anem a Mallorca, on hi serem entre quatre i onze dies, segons les possibilitat de cadascú del grup. Intentarem informar de com ens va.


Dijous vinent, Sant Esteve, no hi ha sortida, però la resta del dies, encara que siguem a Mallorca, es mantenen horaris i dies de sortida. Albert es farà càrrec del grup. 


Carles, Albert, Yolanda, Mútur i Tere


Mútur,Yolanda, Albert, Josep Flor i Carles

2 comentaris:

  1. Ei molt bones festes i bona estada a Mallorca !!! Divendres volia trucar aviam si sortieu, volia acomiadar l'any sortint amb vosaltres, però em fa fer mandra, desprès em vaig penedir, però ja era tard, així que el que faré serà estrenar quan torneu de Mallorca, molt bones festes a tots/es els de l'escola de mar !

    ResponElimina