Quan diumenge passat em vaig llevar pensava que era un dia preciós, solejat i que seria una pena (de fet sempre ho penso) no sortir a remar, però volia ser a la presentació de la Revista Sol Ixent, sempre hi soc i he de dir que crec és una bona idea continuar-la fent. Però el dia anterior, com ja ha explicat, en Mútur i jo varem sortir i va ser molt agradable i ..... en fi, que em vaig quedar amb ganes, i és clar ....ho vaig comentar i uns segons abans de pujar a la sala que ja era plena, varem quedar per sortir a les dos. No era una escena nova, ni desconeguda, doncs ara fa dos anys, jo arribava de Barcelona just abans de la presentació, i aleshores plovia bastant fort, i en el moment de saludar-nos i anar cap dalt, en Mútur em va dir: sortim a les dos!
Tinc un molt bon record d’aquell cap de setmana perquè ....no esperava...però desitjava sortir, sempre ho desitjo. Va ser una bona sortida, érem tan sols L’ANNA EN MUTUR I JO, però plovia, feia força mala mar, amb algunes ones juganeres i va ser divertit, tot i que se que el meu punt de diversió va lligat de vegades a l intensitat del mar (ho reconec). Aquell dia em va agradar, també era migdia i tampoc varem dinar, com aquest diumenge passat en el que també varem sortir a les dos i encara que no plovia i era un dia solejat i de mar tranquil, va ser tan agradable com fa dos anys. No te importància el recorregut, CADAQUES és preciós, i aquest mar ja em va robar el cor fa temps.
Quan de tornada enfilava la pujada de Portlligat, vaig parar-me a observar Portlligat, en silenci, i allà eren Messina i Sa Rata flotant sobre el mar blau intens, i aleshores vaig pensar que vull molts dies a les dos per sortir a remar, que no s’ha de perdre el temps pensant-ho gaire, es mes fàcil: a les dos sortim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada