dissabte, 26 de desembre del 2009

UN DIA I MOLTS DIES

Qui avui no ha sortit a palejar, i no ha sortit per motius molt raonables (festes nadalenques, pluja, fred, mandra...), motius que s’han de respectar, o no, hem de dir que s’ha perdut un dia gris i suau, una mar acaronadora i amiga, uns pescadors que tornaven a ser a les roques (sempre hi són), una Encalladora que dormia entre ones inflades i desiguals, un Camallerís que ens amagava una balena de fa mes de cinquanta anys, un Sant Pere de Roda que es mostrava només uns breus instants a la altura de Cala Bona, i sobretot unes aigües que amagaven dofins i balenes i altres presencies amigues, aigües que coneixem i ens coneixen. Ha sigut, com tants altres, un dia magnífic. Érem pocs, de fet només tres, Anna Giró, Miquel i jo, i hem sortit d’un Portlligat tranquil i vuit, amb només un petit grup de gent que buscaven un lloc on menjar i a qui, estant tot tancat, hem ofert galetes, de les nostres, de les que sembla que mai s’acaben. Hem remat fins a Encalladora, hem entrar a Camallerís, una cala bonica i negra on ningú mai entra, i on fa més de cinquanta anys va embarrancar i morir una balena, aquella sobre la que el pare d’en Miquel es va pujar, en Miquel en té una foto i mai ho oblida. Tot passa, però també tot queda, i avui hem sigut nosaltres qui hem fet camí en el mar, ens hem mogut, i qui no ha vingut no ho ha fet ni ho ha vist, però ara ho contem. No ha fet fred, ha plogut però ho hem acceptat perquè eren gotes petites i fines que no empipaven, acaronaven, ens envoltaven encara més de natura. Hem recordat també que feia exactament un any, al Sant Esteva passat, un temporal devastador va trencar la costa, i pensàvem que llavors hagués estat impossible ser on érem avui, ens haguessin engolit les ones aterradores de llavors, però avui i érem i el mar ens acceptava. Hem recordat que el dia després del temporal, en Miquel, en Rostia (ara és uns dies a Suècia), la Mariona (ara viu i treballa a Tossa de Mar) , i jo, varem caminar la costa fins Cap de Creus i varem ser testimonies de les destroces i varem encara veure un mar que feia por. D’això fa un any, avui es ara, i l’any que ve... Com sempre diem, que siguin molts anys i que tinguem encara força per viure’ls. Avui l’hem tingut.

Recordeu que demà presentem la Revista, a les dotze a la sala llarga del Casino, nosaltres hi som a la Revista, i hi serem a la presentació, benvinguts.

I el dilluns, a les tres a Portlligat, a veure que ens depara llavors el mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada