divendres, 26 de novembre de 2010

Mestral i tonyines







Escric sobre la sortida de fa només dos dies, el passat dimecres, però sembla molt llunyana, se l'haurà emportat el vent que llavors bufava. Érem Nathalie Giordano, Anna i Maria Giró, Pilar, Iñaki i jo, i bufava un mestral (crec) bastant fort però que no ens afectava, el litoral ens protegia, i només més enllà de Massa d'Or el vent aixecava ones importants. Vam arribar a Cap de Creus sense problema i jo vaig treure el nas a Sa Freu, vaig enfilar cap a Culip, el vent no era excessiu però a la línea de Culip es veia un mur d'ones que feia por, i quan portava un rato palejant em vaig girar per veure on eren els demés i estava sol, ningú m'havia seguit, tot i que jo soc prudent i si havia entrat a Sa Freu volia dir que no era difícil, en fi, quan vaig tornar a la punta de Cap de Creus tots estaven parlant a rodolso, jo era l'únic boix.





La tornada va ser fàcil i vam veure tonyines saltant a prop i alt, totalment fora de l'aigua. No vam tenir fred en tot el recorregut, però al deixar els caiacs i el material ja quasi era fosc i se'ns van glaçar les mans. La Pilar feia cara de no ser al estiu. Tots vam cavalcar (en moto) a casa i a la dutxa ben calenta.




Demà dissabte i tornem, són ja dies d'hivern i encara que sé que alguns, o alguna, no estarà d'acord, també tenen el seu encant. De fet mai ens creuem amb ningú, som els senyors solitaris del nostre tros de mar. Cal disfrutar-ho.


Cal dir també que les fotos les va fer Nathalie, utilitzant el retardateur o retardeur, es pot elegir, al mig del mar, una màgia considerable, però es que si no és així no entenc com es fa des de lluny la foto de ella mateixa. Som magnífics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada