Núvols, sol, pícnic i monuments.

Avui feia fred i pensava que el dia seria deslluït, amb poca gent i clima advers. Però després hem fet un pícnic, hem pujat muntanyes, descobert ruïnes i miradors, ha fet sol i fins i tot calor, i ens ho hem passat molt bé. Érem vuit: Pilar, Josep Parada, Jordi Rotllán, Iñaki, Toni Sbert, Xavier Masanés, Javi i jo.

Hem palejat fins a Messina, i després el mar ens ha portat, com si fos un gran riu, amb ones dibuixades i amigues, fins a Cap de Creus, i des de allí hem seguit fins al Club Mediterrané, la nostra meta. Avui el mar estava alt i ens ha permès arribar fins a la platja, on hem desembarcat com si fóssim descobridors, o conqueridors, érem gent que arribava en una terra antiga, on s’havia aixecat una civilització aliena que nosaltres havíem conegut quan encara estava viva.

Només arribar ha sortit el sol, i en Javi ha fet sortir 7 llaunes de cervesa que havia agafat del container que ens serveix de base, algunes eren amb alcohol, altres sense, altres amb llimona. Nosaltres érem vuit, hi havia set llaunes, i amablement tots han agafat una llauna i m’han deixat a mi sense, els hi he dit que ho escriuria al blog i ara ho faig. No vull pensar de què serien capaços si la situació fos dolenta i, per exemple, estesi’m patint set. En fi.

Després en Javi ha fet sortir un entrepà de pernil i ha intentat menja’l, però nosaltres érem més, l’ham agafat i l’hem partit, l’entrepá, i l’hem menjat, aquesta vegada entre vuit. Després la Pilar i en Josep han repartit vuit galetes, una per cadascú, i jo he dit que la Nathalie en sol portar més de galetes. (Cal dir que jo i cinc més no hem portat res, i podíem haver callat, però tots ens hem queixat una mica, fins i tot hem qüestionat la qualitat del pernil d’en Javi, l’hi hem dit que a veure si un altra dia s’esmerava més, i és que queixar-se és esport nacional, a més el pa tampoc era massa tendre, encara que això no l'hi hem dit, ho dic jo ara.)  

La veritat és que ha sigut un petit menjar agradable i que ens ha donat forces (?) per pujar als misteriosos monuments que estan on abans era el Club Med. Són tres miradors que han provocat molts comentaris. Estèticament estan força be, tots estàvem més o menys d’acord, però uns han dit que no calia posar miradors en un lloc des de on es pot mirar des de tot arreu, i que si ho han tret tot, perquè aixecar més construccions; a altres els hi ha semblat que estava bé.

Hem tornat amb el cel gris, només ha sortit el sol per tal que féssim un desembarc lluït a la platja de Tudela. La tornada ha sigut cansada. No hem passat fred i el dia ha sigut cansat però agradable. Com sempre, al arribar a Portlligat en Josep ha fet uns quants esquimos, no se si la bogeria ja la portava amb ell o si l’hi hem encomanat nosaltres.

El dimecres, a les 2.30, hi tornem.