dijous, 4 de novembre de 2010

LLAMBORDES I LLOCS DE PERILL



Ahir dimecres varem sortir en un dia càlid, amb tramuntana molt fluixa, amb un mar solitari i lluminós, érem Pilar, Nathalie, Jordi Rotllán, Javi, Toni Sbert i jo, i ens sentíem lliures i ràpids en una tarda que ja era curta, no podíem allargar-nos. Varem palejar fins el cartell on se’ns recorda que Catalunya és un bell país, i varem anar fins a Cala Torta, a la pedrera, a per llambordes que allí esperen des de fa més d’un segle i que en un temps donaran una sorpresa. Arribant a Cala Torta, Nathalie va tirar al mar el seu mòbil, algo habitual en ella quan visita Cala Torta, també es va deixar caure ella mateixa al aigua, això no tan habitual.

A la pedrera la Pilar ens va posar en evidència i va carregar tres llambordes (cada una pesa uns 8 quilos) mentre nosaltres en carregàvem dos. La Pilar és un sac de sorpreses, no li agrada la tramuntana però salta enfurismada i contenta amb les ones del vent de mar, gira Sa Rata i entra a Encalladora amb mar difícil, i ara resulta que es una carregadora de rocs que ens deixa en evidencia.

Tornant a Portlligat, amb el caiacs carregats amb sobrepès, Nathalie i jo anàvem parlant, i al passar per les roques de Cudera, una ona va aixecar molt, però molt a Nathalie i el seu caiac, el va llançar contra el meu i no va passar res, però una vegada més hem de recordar que aquelles roques són perilloses.

Ara faré un inventari de les roques perilloses, són poques però molt clares:  1- Sa Tortuga, a la entrada del Pere Fet venint de la badia.  2- Els esculls a mar obert de S’Arenella. 3- Ses Boquelles, entre l’illa de Portlligat i el continent.  4- Una roca que no es veu a la part dreta de Mesina, just abans de entrar al pas que separa les dos illes.  5- Els esculls de Cudera, a la punta de Guillola tornant des de Cap de Creus.  6- El Bau de sa Purritja, a la entrada de Sa Devesa de Encalladora, es a dir, al costat dreta de l’illa mirant al mar i a mar obert, unes roques perilloses perquè no es veuen fins que l’ona al baixar les deixa a descobert, i on el passat dissabte varem tenir un ensurt, i ja altres vegades n’havíem tingut (recordo un amb Anna Giró, Iñaki, Miquel  i jo).  7- Les roques a l’entrada de Portlligat, al costat de Sa Farnera, que a vegades tenen una senyalització de llum, fins que se l’emporta un temporal, i que són de perillositat una mica traïdora.


Aquests set punts, crec que no n’hi ha més, són punts on sempre, sempre paro atenció perquè he vist rebregar molta gent dels nostres. Altres llocs, com Punta de S’Oliguera a Caials, o els Penya-segats de Punta Prima, o Sa Rata, o la línea entre Encalladora i Culip, o Cap de Creus en general, o just abans de la bocana de Portlligat, són punts on el mar és fort, i perillós, però és conegut i es veu venir. El perill dels 7 punts és que fins i tot amb mar tranquil, com ahir, poden donar un bon ensurt. No els hem d’oblidar mai.

El dissabte i tornarem. Recordar que a partir d’ara els dimecres quedem a les 2.30 de la tarda per aprofitar més la llum del dia, tan curt ara. Recordar que encara no fem un altra reunió/menjar/beure, no, la gent ja ho pregunta, calma, no sigui que en lloc d’un grup de palejadors de mar acabem sent un grup addicte a les celebracions. Bé, tampoc estaria malament, ja ho parlarem, però no encara. 


Dir que en el blog, a l'entrada de dissabte passat, "Sortida al matí, reunió a la tarda" he afegit una foto de tots voltant a la Pilar asseguts en un illot de nom desconegut. Clicant sobre la foto aquesta es fa més gran, i tornant a clicar, encara més gran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada