dimarts, 15 de febrer de 2011

la meva sortida de diumenge ... aquellas ones espectaculars

Diumenge pasat desprès de la tranquila i agradable sortida del disabte vaig deçidir sortir jo sol amb el meu caiac en direcci ó Jonculs, volìa gaudir de les ones que ja aquella hora es veien desde la badía de Cadaquès.
Tenía moltes ganes de sentir , neçesitave la seva meravellosa companyia, de fet ja m´ha pasat altres cops.
Arrivant a Caials ja vaig veure que alló anave de debó, el mar , aleshores de cara, era un magnific trencat d´ones altes, divertides i fáçils tot i que em feien estar despert, per no tenir un ensurt.  Un cop pasat el far de Cala Nans i ja de cami cap a jonculs, alló ja era una altre cosa, les ones eren molt mes altes i el mar mes brau, animat per tot aixó vaig continuar i he de dir que no volía girar,  !estave disfrutant mooolt!
Pero mes endavant, quan per l´hora  i perque ja tocave , vaig donar la volta ! Collons, quin ball! 
Semblave com si totes aquellas ones em parlesin - Ah no volíes canya! donç !aquí ho tens! no et sera tan fáçil, ara no rius eh?
La veritat, es que era força complicat, i cada cop mes perque no podía anar de costat, havía de tirar mar endins i es clar les ones allá eren encara mes altes Amb tota la conçentraçiò i graçies als recolzament anave sortint d´aquell desgavell on un cop mes m hi havía ficat,
Pero ! Sorpresa! el pitjor i el mes impactant va venir quan intentave entrar ja cap a Caials , he de dir que mai he experimentat el que vaig sentir, quan una one em va ACOLLIR ,dins d´ella i com si fos una planxa de surf varem viatjar junts i puc ben dir que es impresionant veure el petit caiac dins aquella one inmensa.
Sinçerament he de dir que no se ben be que vaig fer per no volcar, crec , sempre ho penso,que el mar mana i no es tracta de competir doñç ell es mes fort , per tant  penso que es un pacte , es com - tu ho vols? !aquí ho tens! aixó si ! no et queixis!
Diumenge ´, per la tarda i ja a Barcelona vaig sortir a caminar i encara tenía molt present aquella magnífique i majestuosa ona , no me la treia del cap, em va encantar
!Va ser un día magniífic!  Ah oblidave dir que arrivant a Port Lligat mes de tres o potser quatre em varen dir que era ben boig  per fer el que havía fet, pero aixo ja es un altre tema.

SALUT A TOTS I FINS DISABTE

MIQUEL

1 comentari:

  1. Carai Miquel, jo el diumenge vaig fer un picnic amb la familia i deu ni do les ones de Caials...
    Ja ets valent!!

    Ens veiem dissabte.

    Jordi

    ResponElimina