dijous, 3 de febrer de 2011

D’ON VE EL NOM DE CAP DE CREUS

Ahir es van tornar a ajuntar dos factors incompatibles, el fred i la tramuntana (força 8). En un dia de primavera o d’estiu la tramuntana és un repte i mullar-se no importa, però al hivern és diferent. Ahir, doncs, no varem sortir, una cosa és gaudir palejant contra la força noble de la tramuntana, altra és patir esquitxats i passant fred.

Donat que no tenim aventuretes que contar, doncs intentaré donar resposta a algunes preguntes que de vegades em fan, o que si no me les fan me les faig jo mateix. Per exemple d’on ve el nom del Cap de Creus. Aclarir però que no aclariré molt perquè tot són suposicions, no hi han certeses, i a la fi és l’intuïció i el nostre particular sentit comú el que ens farà triar una o altra opció.

Remuntant–nos en el temps a traves dels pocs documents de que disposem perquè els pirates cremaven els pobles amb els arxius i l’història del poble que atacaven, trobem que l’any 976, en una donació del comte Gaufred d’Empuries a Santa María de Roses es diu “portus cuius vocitatur Crux”, un port veí a Crux i que probablement és Portaló (Portolongo per la seva profunditat endinsant-se en terra), on hi ha els límits territorials de Sant Pere de Roda.

L’any 1030, el comte Hug I d’Empuries ven per quatre onzes d’or el territori de l’actual terme de Cadaqués a Sant Pere de Roda, i en el document es menciona un port entre Culip i Potlligat que s’anomena Cap de Creus (aliumque qui vocatur Caput Crucis). Aquest port entre Culip i Portlligat és segurament cala Jugadora.

L’any 1116, atorgant els drets del coral a Sant Pere de Roda, esmenten els ports de Cap de Creus (omnes portos quos vulgo singulares vocant a capite Portum Crucis..... qui voluerint corallum habere de Caput Crucis).

L’any 1276, s’el nombra Capud de Crou.

Marca cita un vell document del rei Hug (987-996) que cita creus gravades o plantades al cap de Creus. Avui se’n coneix una gravada al coll de les Portes, vora un camí que portava a les cales de Culip, Jugadora i Fredosa. De fet tinc ja organitzada una expedició per tal de intentar trobar (o retrobar) les creus ja conegudes i potser d’altres.

Coromines parla d’una gran creu al Caput Crucis que va substituir a l’estatua d’Aphrodite Kyteria col·locada pels grecs.

Firmo Ferrer proposa Cap Creux, que en francès és Cap Buit, perquè la Coua del Infern el buida per dins. També podria ser buit per les moltes cales que l’envoltant.


Els francesos anomenen CAPDEQUIER (Cap de roques) a Cadaqués (“Kadachers, quod Franci vocant Capdequier”), confonent-los tots dos.


Marca diu que a Caput Crucis li diuen també Montem Crucis (“Caput Crucis alibi dictum montem crucis, hodie vulgó Cap de Creus”).  És un error. Montem Crucis és un altre lloc, segurament la Muntanya Negra.

Baluze distingeis dos llocs diferents: Caput Crucis i Kadachers  (en el primer llibre i en el mapa, Marca escriu Cadaqués).

Sembla clar que Capdequier (cap de roques) es refereix a Cap de Creus, fins i tot quan es parla de les relíquies de Abdó i Senén, es diu que es va construir una església/capella al costat de la platja on van arribar. Aquesta platja o port que els habitants diuen que és una de Capdequers, seria Portlligat i Capdequers seria Cap de Creus.    

Abans de la cristianització Cap de Creus era Cap de Roques (Cap de quiers). Durant segles els francesos, en els seus mapes, varen confondre Cap de Quiers amb Cadaqués.

Tindríem així, resumint possibilitats, que el nom hauria derivat de  les seves roques, Capdequiers (les roques de Cap de Quiers serien Encalladora, Massa d’Oros i les del mateix Cap), derivat de les creus, Cap de Creus, o per ser buit Cap Creux, i encara una romàntica però sense fonament documental històric, per les creus del molts naufragis, Cap de Creus.


És molt probable que antigament fos Capdequiers, i que posteriorment es cristianitzes amb creus (no podem saber amb certesa quines) i esdevingués Cap de Creus, dos noms fonèticament semblants, Capdqequiers y Cap de Creus, però aquest últim no té perquè derivar del primer.

Recordar que a la roca blanca on acaba el cap i la Península Ibérica, allà on sempre traiem el nas per veure el mar enfurismat per la tramuntana a Sa Freu, es pot veure una creu no pas gravada sinó feta per la natura, i hi ha qui diu que és la creu que dona nom al Cap. Crec que la creu és massa petita (un metre aproximadament) i no es veu si no t’apropes amb una embarcació també petita.

És cert que el Cap, quan el mar està enfurismat, és una creu, i no és d’estranyar que moltes creus, reals o virtuals, el poblin. Diguem doncs Capdequiers (cap de roques) perquè és evident i consta en els documents antics, i posteriorment, ja sigui derivat de Capdequiers, o encara que semblant a Capdequiers com a resultat de les creus afegides, Cap de Creus.   

Nosaltres som qui el vivim avui, i quan sortim en caiac des de Portlligat i ens preguntem cap a on anem, solem dir “anem amunt, tirem cap al Cap”, i quan sortim de la bocana enseguida el veiem, familiar i nostre, Cap de Creus, inalterable com tants altres el varen veure i conèixer abans de nosaltres. Gaudim-lo!  


El dissabte ho intentarem, està anunciat bon temps i tenim ganes de tornar-hi.


Un altre dia parlarem de l'origen del nom Cadaqués.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada