La diferencia de només un grau en la numeració de la força del vent marca una situació diferent a la prevista. Avui Windgurú anunciava tramuntana força cinc que havia de mancar al llarg del matí. Ha sigut força sis i ha mancat al llarg del matí, és a dir, no és pot dir que Windgurú s’hagi equivocat, però aquest grau de diferencia ha marcat el dia.
Hem estrenat els armaris i els estenedors. Érem Nathalie, Laura i la seva filla Martina, Pilar, Josep Flor, Cesc, Javi i jo. Hem sortir per la platja davant dels estenedors, amb sorra i sense pedres, un plaer. Bufava el vent i Laura m’ha preguntat què com ho veia, he contestat que malament, però com ja masses vegades he tingut que ser dolent i fer-les enrere perquè no tenen sort amb la climatologia, doncs ho hem intentat.
A la bocana els he dit de palejar només amb la dreta per tal de girar i enfrontar la tramuntana. Ho han fet força bé i han girat, i crec que no ha sigut problema de força, sinó que una vegada girades han continuat palejant només amb la dreta, el caiac s’ha dirigit cap a costa i ja no hem sigut a temps de redreçar la direcció. He col·locat el meu caiac entre elles i les roques, he cridat, massa, per a que palegessin amb l’esquerra, però ja no era possible, estàvem tots descol·locats i col·lapsats, i hem decidit fer marxa enrere i entrar altra vegada a Portlligat. Laura i Martina han tingut que desistir i tornar a terra, era el més intel·ligent. No cal però sentir-se malament. Ningú. Potser a mi em sap greu no haver tingut la força de dir que el millor per a elles era no sortir amb aquell temps. És millor patir durant un moment a terra que després al mar. No tornarà a passar i hauran dies millors. Dir que les dos, tot i l’ensurt, s’han portat de meravella.
Josep Flor i jo, que les havien acompanyat de tornada dins de Portlligat, hem reculat i enfrontat altra vegada la bocana, i palejat fins els penya-segats de Salqueria, on ens esperaven els altres. Allí Pilar, crec que amb bon seny, ha decidit també tornar. A la Pilar no li agrada la tramuntana, no s’ho passa bé, i en caiac, com amb tot, la qüestió és passar-ho bé, i és més intel·ligent palejar en els dies adequats a cada persona, i evitar aquells que no són agradables. A mi m’encanta palejar amb tramuntana i no pas amb vent de mar. A la Pilar li passa el contrari i té tot el dret a decidir el que li agrada i quan vol palejar. Avui he tornat amb ella a Portlligat, mentre els companys m’esperaven a la platja de Guillola.
He refet el camí fins Guillola i hem continuat fins Cap de Creus, hem tret al nas a Encalladora, i avui, sent vent clarament del Nord, a Sa Freu no circulava el riu de força al que estem acostumats, al contrari, Sa Freu estava relativament tranquil i el mar venia des d'Encalladora.
Ens hem parat al Canyó Sec perquè Javi pogués menjar el seu entrepà i nosaltres les galetes Principe, i hem tornat muntats en el riu de tramuntana, altra vegada un plaer.
Ha sigut el segon dia de paleig d’en Cesc, i altra vegada ha demostrat ser home experimentat en el mar. Trobarà dies més fàcils.
També jo tindré dies més fàcils en els que sabré dir que no per tal d’evitar ensurts. Tots tindrem dies més fàcils.
Però segurament no seran aquesta setmana. Està anunciada tramuntana molt forta, i també fred. Sortirem només, si sortim, aquells que se senten bé palejant amb un vent ratxejat i salvatge com és la tramuntana.
I altra vegada tots serem benvinguts.
La tarda és ja gris i ennuvolada, queda lluny la llum, el vent i l’esforç del matí. Nathalie m’ha enviat ja les fotos (recordeu que clicant a sobre es fan grans), dient que descansa a casa, amb els seus fills. Diu també que la sortida ha sigut èpica. Té raó. I fa bé descansant a casa amb els seus després d’un dia fatigant i mogut. És bo descansar després d’haver fet. Però descansar per poder tornar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada