La barca imprudent

Ahir dissabte, malgrat fos festa gran a Cadaqués, els palistes no vam fallar i vam sortir a la mar. Però aquesta vegada, els protagonistes de la sortida no vam ser els incansables remers, sinó la imprudència d'una barca estrangera.
Però, anem per ordre. A la sortida a Portlligat érem pocs. La majoria de palistes, com bons cadaquesencs, per un dia van canviar la força dels rems per la força directa dels braços dins l'aigua, i no van fallar a la nedada popular a la badia del poble.
Així, carregant caiacs, érem només el Toni Sbert i jo, amb tres amics que s'iniciaven, el Diego, l'Ingrid i el Dani. Malgrat la calor xafogosa, pesant, i malgrat ser principiants, els tres vam remar de meravella. Vam dirigir-nos a la badia per trobar-nos amb el Mútur i el Miquel, que venien d'ajudar amb els seus caiacs als cadaquesencs nedadors.
Un cop trobats (quedar amb algú al mig del mar és sempre un plaer), vam decidir passar per l'illa de Messina i encarar Cala Bona. Però a s'Arenella, just davant d'es Cucurucuc, una barca, tipus menorquina, quedava ben encallada a les roques. Dos homes estrangers, semblaven alemanys, lluitaven per alliberar-la.
Cal dir que les roques, en aquest punt, són més que visibles. Fou una imprudència? Un simple acte d'inexperiència? Un atreviment que es paga car? No ho vam aclarir. Els dos homes estaven molt nerviosos i no eren massa educats.
Vam deixar els caiacs i vam enfilar-nos a les roques per ajudar-los. La feina va ser complicada. No hi havia manera de moure la barca encallada. Amb l'ajut d'una altra embarcació que la tibava amb una corda quan aquesta no es trencava, vam estar potser mitja hora movent i emprenyent la barca. No va faltar un susto greu quan la barca ens va venir a sobre i ens va tirar a terra.
Finalment però, la força i l'enginy van poder, i aquesta pobra barqueta, trencada i torta, va poder ser alliberada.
Són coses que passen, sobretot a l'estiu, quan la mar s'omple d'embarcacions, d'artefactes de tota mena, de turistes de tots colors, d'imprudències i d'inexperiències.
Cansats i acalorats, vam seguir fins a Messina on ens vam regalar un bon bany en unes aigües que ahir, com va dir el Toni, eren extremadament netes, cristal.lines.