El mar, en aquest puzzle vital on som sense saber on som, s’està recol·locant, agafa el seu lloc, es pinta de gris i d’hivern, i ens acull amb un xàfec que ens deixa xops i plens d’idees. Res mai serà com ha de ser, però en els esclats de llum que punteixen de valor qualsevol existència, el mar de dissabte tenia tones de pintura i de llum. Vam sortir envoltats en el caos, sense arribar a saber quans érem, i vam generar un itinerari grisenc que desperdigats i quasi perduts ens apropava a Cap de Creus.
Érem uns vint, de molt diferent mena, i tot i ser força principiants, vam enfrontar l’horitzó amb una força i una alegria que el va fer proper. Érem Cristina Masanés i les seves amigues Anna, Carme i altra vegada Anna, Javi i una parella amiga, Mauricio i el seu fill Nico, Diego i Mariela, Toni Sbert i Miriam, Xavier Masanés, Anja, jo i aquells que potser no recordo i que em disculparan. Eduard Marqués ens esperava prop de Cala Bona.
Ens vam refugiar de l’aiguat a la Coua del Infern, però vam comprendre que s’estava millor sota l’aigua, vam sortir i ens vam apropar al illot sense nom, que ja ens coneix i ens aprecia, com nosaltres l’apreciem a ell. Uns es van banyar, tots estàvem banyats, i sense problema vam tornar en un recorregut que es va fer curt.
Vam veure troncs per Nathalie, no vam menjar les seves galetes, la vam recordar mentre era a Paris, i a Portlligat ens va rebre molta gent, massa, que encara no ha entès que s’ha acabat l’estiu, que ara és el nostre temps, el mar ens espera, quina meravella. Serem sense saber massa què som, però serem amb la mateixa força i alegria amb que dissabte els principiants devoraven un horitzó que feien seu.
Ahir, diumenge, vam fer amb Toni Albert un curset de autorescat (o auotajuda, o autoestima) que ens va deixar clar que l’important és no tenir que ser rescatat, és a dir, no bolcar, i que si bolquem, doncs ja ens en sortirem.
Dissabte dia 8 fem la quinta anada en caiac a Port de la Selva, amb tornada a peu. Important que dieu si voleu venir, pel tema remolc de caiacs, però, tranquils, sabem que no ho direu, i tot i així, sortirem, ho farem, desorganitzats, sense saber quans som, per ho farem.
Dimecres, a les 15, en un Portlligat cada cop més nostre, si el temps ho permet, sortirem altra vegada.
Les fotos són de Diego, i no sortim tots perquè els altres no sabem on èren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada