No he pogut escriure abans sobre la sortida de dimecres passat perquè havia quedat al costat d'un arbre, lluny de aquí, i només acabar de palejar, mentre Nathalie i companya guradvaen els caiacs jo vaig sortir cap el lloc llunyà.
Ara que he tornat diré que tot sembla també molt lluny, però vam sortir en un mar com un llac, res a veure amb dissabte passat, vam treure el nas a Encalladora, i la tramuntana ens va respectar, va a començar a bufar quan ja havíem tornat. Érem Pilar, Anja, Nathalie, Mauricio, Santiago (un d'ells) i jo.
Demà dissabte, si tot va bé, hi tornem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada