MENORCA 1

Menorca. Arribar de bon matí i sense menjar res sortir a palejar, tant era el mono.  Costa nord, a prop de Addaia, una entrada molt profona, erem Natalie Corcoll. Claudia, Patri, Nathalie, Rostia, Eduard, Toni Albert i jo, i varem palejar en un dia gris, en un mar bufat, buscavem el cap Favaritx. Dues hores després vaig viure una imatge impactant: Éren les cinq de la tarde, hora dramàtica, ens haviem despertat molt aviat per agafar l'avión, tot havia sigut fatigant, i a poca distancia del far de Favaritx veiem l'ultima cala que ens permetia aturar.mos i esperar el remolc. Vam dir d'anar fins el cap però llavors Patri i Natalie Corcoll van dir que volien aturar-se, i al preguntar a Nathalie va fer gest de cansament i va dir que no podia més. Jo mai l'hi havia vist un gest de cansament. Em va impactar. Ella i Patri i Natalie van palejar fins la cala. Els altres vam palejar fins Favaritx, on un far de joguina ens esperava. Les ones eren altes i al arribar al cap, Clàudia va volcar. La varem rescatar i ens vam quedar amb la costa negra, buida, salvatge. Un dia magnífic.

I tots ho estan sent. Vivim en dos cases senyorials, palejem contra qualsevol pronostic meteórologic, sopem amb històries de Nuria, ens ho pasem, ens ho estem passant molt bé.

Hem de fer el que podem amb el temps, llevant i pluja. Ahir. dissabte érem els mateixos de divendres més Pilar, Josep Parada, Manel, Miquel, Xavier Masanés, Jordi i Eva Rotllán i l'inefable Mauricio S'Barbaro. Vam sortir des del Port de Ciutadella, vam palejar nord, parar a Cala Picas, on vam menjar i veure i riure, i després vam continuar nord fins que el temporal de llevant ens va fer recular. Llavors Toni Albert ens va renyar molt perquè tots vam adorptar la tornada anàrquica, és a dir, desagrupats i lluny de costa. Vam tornar a Ciutadella després de setze quilòmetres.

 Avui diumenge ha sigut un dels dies més rics i impactants de caiac que mai he conegut. Escapant del temporal de llevant, hem sortit des de la costa Sud, prop de Punta Prima, avui Natali Corcoll no ens acompanyava, i hem palejat prop dels penyasegats, en un mar que colpejava amb furia els penyasegats, i les coves, moltes coves, durant practicament tots els 19 quilòmetres, amb una furia difícilde descriure, l'aigua entrava a les coves i surtia en jets de bromera i arcoiris. No tenim temps ni capacitat per descruire el que avui hem vist i viscut. Dirè només que "hem vist coses que no podeu imaginar, hem vist...  I totes aquestes coses es perdran com llàgrimes a la pluja".

Os dejem fotos i quan arribem a Barcelona ho completarem

Demà, si tot va bé, continuarem.