UN GRAN DIA

Tenim un número determinat de dies, ni un més ni un menys, un número exacte que no sabem ni mai sabrem nosaltres (els altres els podran i podrien arribar a saber, però ni pensaran en conta’ls), un número doncs de dies per viure’ls, i podrem fer-ho i dibuixa’ls i dibuixar amb ells segons sigui la nostra voluntat, és a dir, només de nosaltres depèn què fem durant aquets dies limitats i numerats que tenim, i no val queixar-se i culpar circumstàncies externes, som nosaltres amb les nostres accions els que impulsem el nostre recorregut i els que fem, sempre amb les nostres accions, que ens apropem o ens apartem d’allò que volem, o que hauríem de voler.


Avui era un d’aquests dies, per a tots nosaltres.

Era un dels dies numerats i limitats per a aquells que han arribat provinents d’un restaurant des del que la nit anterior els van engrescar per a palejar, per a aquells que han arribat i han ajudat amb el material, per a qui d’una puntada ha trencat un candau que tenia immobilitzats els caiacs, per a qui ha arribat i ha dit el que no tenia que dir però s’ha mantingut, per a qui venia de jugar a fet i amagar amb la policia local, per a aquells que amb amabilitat i sense desconfiança han acceptat que no cabien en el grup que havia d’arribar a Port però han vingut fins a Cap de Creus, també per a qui no ho ha acceptat i no ha vingut, per a qui per indisposició no ha pogut venir, i per a tots els que hem enfrontat un mar mogut, i en mig del moviment hem vist gent que es duplicava, gent que trucava des de mars enfurismats i ens posava la por al cos, gent, molta, que es marejava, molt, però continuava, gent amable i digna que ens portava vi i taps i els compartia amb nosaltres allà on passen les nits de divendres, i en definitiva per a tots els que avui, un dia, han compartit un moviment de mar, ones, recorreguts i cansament.

A les vuit del matí a Portlligat érem molts, més dels que cabíem, però això importa poc, hem sigut i ens hem posat en marxa. Érem Anja, Nathalie, Patri, Pilar, María Giró, Mónica Sans, Jordi, Miquel, Lluís Torrent, Santiago, Jordi Caselles, Jordi Ferrer, Aleix, David, Carles Batlles, Nardo, Toni Sbert, Diego, Rostia, Mauricio, el pare i fill adolescent alemanys que van venir dimecres, i un altre company de qui no recordo el nom i a qui he enviat repetides vegades des de mar i terra a Portlligat, però que no ha tornat i ha arribat amb nosaltres fins a Port de la Selva, i jo, 24 en total.

Hem palejat contra ones no massa importants fins que una trucada de Eduard Marqués des del Mar d’Amunt ens ha fet considerar la possibilitat de que tot podia empitjorar.  Arribats a prop de Cala Bona, Rostia, el pare i fill alemanys, Mauricio, Santiago i Jordi Caselles, han tornat a Portlligat; més endavant, ja a Cap de Creus ha sigut Jordi Ferrer qui ha tornat. Els disset restants ens hem parat a Sa Freu, entre Encalladora i Cap de Creus i, veient que el mar D’Amunt semblava més tranquil, hem decidit continuar.

Hem trobat ones altes però nobles, hem trobat Eduard Marqués i Rosa Bardes que ens esperaven prop de Galladera, hem entrat a Cala Prona, on hem fet un reconfortant esmorcar, hem palejat després el Golfet, i fins a Port de la Selva, on el remolc s’ha emportat els caiacs, adéu, adéu, i nosaltres hem caminat dos hores vint minuts de tornada, passant per la Muntanya Negra, i arribant fets pols però contents.

Un record per a Miriam, Mariela, Anna Suárez i Xavier Masanés, que no han pogut venir per estar indisposats. Hi hauran més dies. Anna Suárez ha caminat amb dos companys, noi i noia, des de Port fins a Cadaqués.

Al començar deia allò del valor dels dies per ser quantitativament limitats, i allò de la nostra única autoria del seu contingut, per dir que avui hem dibuixat clar i fort, amb llum i color, i encara que no ens aclarem amb tanta duplicitat i taula de restaurant i ones que sí o no, hem començat i tancat un recorregut, dormirem planers i contents perquè ens ho mereixem, ens ho hem guanyat, ha sigut un gran dia.

* (Eduard Marqués ens informa que segons la boia del Tordera, avui les onades significants eren de 2 metres i les grosses de 3'5 metres)


* Les fotos són de Nathalie i de Diego.