PRIMERA BALENA DE L’ANY

Qui sap d’angels diu que habiten els límits, i que quan entren al nostre mon, durant uns instants perden noció d’espai i de temps i llavors són vulnerables. Aquests límits i aquests instants els hem conegut avui, palejant en un mar tranquil, un dia plàcid, sota un cel blau, un escenari que no semblava màgic.

Érem avui palejadors solitaris dins d’un grup de 9: Cora Borrell, Julius, Xavier, Xavier Masanés, Nardo, Rostia, Diego, Toni Sbert i jo, i només sortir de la bocana he advertit als altres que hem entrat ja en la època en la que les balenes pugen cap el mar de Liguria, i llavors Rostia ens ha dit que ahir, sent al olivar d’en Firmo a Guillola, va veure primer molts ocells, i després una balena. Tots, doncs, hem obert els ulls, molt, però hem arribat a Culip sense veure cap rorqual, només hem vist un vaixell francès parat al moll de Culip, i al poc de ser nosaltres allí dos autoritats (uniformats de policia o de seguratas, però autoritats) han fet marxar al vaixell.

Tornant, tornant, en Toni Sbert i jo estàvem parlant i en Toni m’ha dit allò que es diu, “mira, què és això?”, i era una ona sense explicació, és a dir una ona de balena, a uns trenta metres, i palejant cap a l’ona hem vist el llom negre sortint fora del aigua, en una imatge que ja comencem a distingir i conèixer, era un llom de balena. Ha durat poc, com sempre, i ens hem quedat amb ganes de més.

Abans d’arribar a Portlligat, entre Messina i Ses Boquelles hem vist molts, però molts ocells, fent soroll i lluitant sobre l’aigua. He parat i guaitat una estona fins que he vist dos ombres negres, massa lluny com per assegurar que eren balenes, i en aquell moment m’ha trucat Eduard Marqués des de la Mar d’Amunt i m’ha dit, literalment: “si em dius que has vist una balena, no m’ho creuré”, i jo n’acabava de veure una i possiblement n’estava veient dos més. L’hi he dit, hem penjat, i he palejat, amb Xavier Masanés, Toni Sbert i Diego, cap els ocells, però abans d’arribar han marxat i ha quedat res.

Encara no he parlat amb Eduard, i no sé el perquè de la seva pregunta, just en aquell moment.

Hem arribat cansats, i ens hem disposat a sobreviure en la nostra terra, després d’haver vist un esser que estava traspassant uns límits, mostrant-se per un instant, sent quelcom que no canviarà la nostra existència, igual que l’existència o no dels àngels tampoc la canviarà.

Dimecres i tornarem, si tot va bé, i potser encara podrem traspassar nosaltres els límits, en tenim ganes, ser criatures que entren en l’inconegut, a saber què hi ha més enllà dels límits, cal prendre el risc i estar preparat per qualsevol sorpresa.