UN GRATIFICANT DIA GRIS I DIFERENT

La cerimònia del te diu que cal beure sempre el millor te possible, havent-lo preparat de la millor manera possible, pensant que pot ser l’últim que beguis, i oferir-lo, si cal fer-ho, amb el més gran afecte possible.

Avui, a les 9.45 Miquel i jo, a la bora del mar de Portlligat, esperàvem a Pilar, qui havia trucat dient que arribava tard. Els altres, aquells vinguts de diferent llocs i de qui intentem endevinar el número que són, mai arribant a saber-lo, havien sortit ja, i ens esperaven a Mesina. El mar s’apropava calm i emboirat, oferint els seus camins, que mai són els mateixos, n’hi ha que pugen, que baixen, n’hi ha que són amples, o estrets, són camins similars als que coneixem a la terra. I de sobte érem ja tots palejant més enllà de Mesina, mar endins, mar endins, enfilant el sol, allunyant-nos de la costa vers la vertical de Norfeu. 

Érem Pilar, Cristina i Xavier Masanés, Xavier Bis, Nardo, Diego, Jordi Rotllán, Toni Sbert, Miquel i jo, i ha sigut un plaer palejar cap a mar obert, en un dia tranquil, amb vent fluix, sense veure cap vaixell, sols mar endins. Ens hem apartat potser tres milles de costa, i a l’altura de la badia de Cadaqués, quan el vent semblava canviar a Garbi, hem palejat cap a terra, hem parat a Escucurucu, l’illot triangular que tanca pel nord la badia, hem pujat al seu cim, vist una vista poc habitual de Cadaqués, de la seva badia i les seves illes, després hem anat fins el Boia, i allí el grup, sense dir res, s’ha trencat, uns s’han quedat fent un cafè, altres parlant a la platja, altres han tornat, adéu, adéu, i quan els últims hem arribat a Portlligat, érem pocs, la majoria era ja a casa, portant amb ells les imatges d’aquest dia fatigant i tranquil, hem estat quatre hores palejant sense ensurt ni albirament.

Ha sigut el millor dia possible, perquè era el nostre present, l’hem aprofitat com si fos l’últim, cal fer-ho sempre així, i en quant a prepara’l, doncs no, hem fet com sempre, arribar des de les muntanyes, dir hola, hola, i sortir sense saber bé cap on. Ha sigut un del millors dies, irregular, diferent, enriquidor, gris, gratificant. I en quan a oferir-lo, doncs ja sabeu, benvingut qui vulgui palejar des de Portlligat, sabent que en el nostre grup cadascú pot fer el que vulgui, crec que a ningú l’importa el que fa l’altre, durarà el que hagi de durar, fins que el cansament se’ns emporti.

Dimecres, si encara no se’ns ha emportat, hi tornarem.