dimecres, 21 de març de 2012

!Culpables !

Sortir al matí content, i enfilar deçidit cap a Port Lligat, preparat per gaudir d´una nova jornada de rem, esperant ( ho he de reconeixer) en el meu cas que sigui un día mogut amb moltes ones-- ! m´agraden ! les vull, les neçesito-
El passeig fins allí, no per conegut i recorregut tantes vegades,deixa de ser molt agradable.
De vegades, et troves companys, que normalment amb el seu vehicle,també hi van...els profes, en Jordi i d´altres. ! ah! i aquesta noia françesa, que sempre ve. ! Que pesada! es veu que un día de fa temps, ho va provar, li va agradar .... i !mon dieu! ara no ens la traiem de sobre... es clar fa fotos i ha fet pujar les acçions de les galetes príncipe, pero ..vaja ..en fí . Çest la vie!

El cas es que ja som a Port Lligat i ens disposem, a sortir al mar, pero avans organitzem el típic "batibull" de sempre, caiacs, cubres, rems i persones que mai acavem de cuadrar ! es una tradiçiò"
!Quans som! Heu baixat caiacs....! no tinc cubre! ! quin rem agafo? ! els topes! ¿Farán falta guants? ! m´he deixat el gorro pots obrir! ¿ Que ve la Pilar?

Quan reconeixereu que ho feu per molestar en Mutur, si home aquest senyor, que ara surt a la tele i es el pare d´aquesta criatura ....vull dir l´escola d´en mar, home, es el que va parir tot aixó, ja saveu de qui parlo.

TOT! en un encantador ordre caotic, tal i com molt be, va definir el meu amic Toni Sbert ( ara, ara parlo de tu)
Be, tot no, dins l´aigua ja fa estone que hi es aquesta noia alemanya, que movent el cap diu....!Què passa ahorrrrra!

Te rao, en Toni, aquest noi mallorquí, que un día ja fa temps va venir a remar amb nosaltres, quan defineix aquest grup , per çert ! Que be escrius malperit! i aixó que em temo que em farás com l´ensaimada que em vares prometre i no em portarás els teus poemes.

Molt mes fáçil resulta escollir l´itinerari i es que ! tant li fá! tot es tant preçiòs....cap de creus , badía de Jonculs, çercar les idíliques i perseguidas ballenes......
Parlant am en Mutur , ja saveu aquest senyor que surt a la tele, coinçidiem en que tote la gent que venía i per motius ara no vé i els d´ara sont gent espeçial, son persones que gaudeixen de veritat,.... o potser es tot aquest entorn del que tenim la sort de formar part el que ens fa d´aquesta manera , potser si, pero el que es segur, es que avuí mentre condueixo de tornada a Barcelona, feliç , content us he declarat culpables, si i sense judiçi perque sou responsables tots vosaltres, de que vulgui tornar quan encara no he marxat.

FINS AVIAT, UNA ABRAÇADA . SALUT COMPANYS

MIQUEL

1 comentari: