No podem ser més diferents, tots. Sempre. I avui, si mirem un per un, o una per una, els 15 palistes que avui ens hem trobat a Portlligat, no hi ha res, res, que s’assembli, al contrari. I això ja és un bon començament. Diversitat total.
Érem Anja, Cristina Masanés, Carme, Tere, María Clara, Nathalie, Mauricio S’Barbaro (retornat de l’Uruguai), Xavier Masanés, Santiago, Nardo, Diego, Toni Sbert, Jordi Rotllán, Miquel i jo, i hem sortit amb un descontrol més accentuat del normal, i aviat els més habituals palejàven lluny de costa, cap a Cap de Creus, mentre els menys entrenats feien el que podien darrere. Ocupàvem tot el mar, tan escampats anàvem. Les ones eren nobles, però arribant a Cap de Creus, han crescut i han agafat totes les direccions, dificultant el paleig. Hem vist moltes tonyines.
Hem parat a la platja de Culip, on és la barraca, i ens hem escampat per terra, prenent el sol.
Hem tornat sense problemes, creuant-nos amb més palistes, creiem que de Pagaia, i hem arribat a Portlligat amb la sensació d’un dia aprofitat. Tot ha valgut la pena. I si avui escric curt la raó és per ser diferent, com ho som tots, diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada