dijous, 12 d’abril del 2012

PASSAT I PRESENT CONVIUEN SEMPRE

Toni, heroi del dia, paladí amb futur variat i ric per davant, company i amic, benvingut sempre.

Avui, al telenotícies migdia, han dit que s’han prohibit les violències i les mesquintats, que ja res és segur i que cal aprofundir pe tal de dir res amb seguretat, i doncs res és segur, poca seguretat tenim, i també han dit que s’han obert les portes del passat, perquè de fet tot allò que ens va passar i que vam conèixer és avui amb nosaltres.

Així hem sortit nosaltres avui, sabent que allò que es diu al telenotícies té una certa credibilitat, però decidits a saber què ens guardava el mar. Érem nou: Anja, Anna Giró, Pilar, Nathalie, Jordi Caselles, Mauricio, Toni Sbert i jo; Nardo ha sortit més tard i no ens ha trobat, ell ha anat cap el Nord, nosaltres cap el Sud, sortint per Boquelles, mullant-nos, i enfilant cap a Cadaqués.

A S’Arenella esperava un passadís per on arribar al mateix lloc on érem però en altres circumstàncies. I així ho hem fet, i hem trobat que el futur és d’en Toni, i que a les roques properes a Sa Tortuga, ens esperaven, per parlar,un grup d’homes i de dones, de fet s’han apropat a nosaltres sense dificultat i ens han dit que tenim poc a fer, que el passat és sempre amb el present, que no cal esforç ni angoixa, i llavors, quan jo he sentit el silenci que ens envoltava, he vist que jo era sol, arribant amb el meu caiac, molt més petit però també blau, a la platja de Sa Cebolla, on he baixat i he vist que duia sandàlies de goma calçades en peus de nen. De fet jo era un nen. Me he assegut a les pedres de la platja i he parlat molta estona amb gent de bé, i no he sentit cap violència, al contrari m’han tractat amb tendresa i amabilitat, he pogut parlar i me he sentit bé, confortat i tranquil. Ja ho havia anunciat el telenotícies, una vegada prohibida la violència calia entrar a fons, sense por. Hem tornat a Portlligat amb fred.


Ha sigut un dia de nens i de gent antiga, la nit ara ens espera, també en silenci, i també ens esperen tants moments que desconeixem si trencaran la mediocritat. Jo quelcom he comprés: tot val, tot, fins i tot la baixa intensitat, però sense violència, vivint amb gent noble i amiga. Avui el mar contenia tots els temps. 

2 comentaris:

  1. Gràcies Mútur.
    Les teves paraules també són una font de vida.
    No deixis de parlar mai.

    ResponElimina
  2. Quina sort, poder trobar la paraula idònia, l’expressió precisa, per donar cos literari a un sentiment, una vivència real i màgica alhora, una naturalitat senzilla i poderosa. Afortunat.

    ResponElimina