dimecres, 13 de juny de 2012

CORRENT DE MAR FORÇA 9



La pregunta, i amb ella qualsevol pena, s’amagarà, mai veurà la llum, i passat el temps desapareixerà, serà res perquè viurà en el no res, i quedarà silenci, molt silenci, i des de Massa d’Or fins a Portlligat, flotaran un seguit de paraules i de signes ortogràfics.

M’explicaré, o ho intentaré. Avui érem Alejandra i Santi, cap dels dos havia palejat abans, Pilar i la seva filla Abril, Natalie Corcoll, Jordi Casellas, Mauricio, Xavier Masanés, Toni Sbert i jo, i Mauricio, dins de la badia, ha explicat a Alejandra com palejar, i quan érem a la bocana, m’he girat i he vist Alejandra  venir bambolejant-se en un perfecte “meneito”, palejava idèntica a Mauricio. Santi ha aprés ràpid i sense problemes.

Hem arribat a Encalladora, i el grup principal ha tornat cap a Portlligat. Santi, Xavier Masanés, Toni Sbert i jo hem anat a Sa Rata, on es veien ones. La línea que separa el Mar d’Amunt i el Mar d’Avall era clara, el Mar d’Amunt amb ones, el d’Avall planer i tranquil.

Girant Sa Rata he viscut un fenomen que en els 36 anys que porto palejant en aquestes aigües mai havia trobat. Com sempre, Sa Rata era una centrifugadora, plena d’ones i de corrents, hem protegit Santi, qui ho feia força bé, però arribant al final de la volta, és a dir, on solem desembarcar per la banda de mar, els altres ja havien girat i estaven protegits, jo era molt a prop de la costa, i de sobte no avançava, he palejat més fort però encara no avançava, la corrent era forta i em tirava enrere, llavors he palejat més fort però no sols no avançava sinó que he començat a anar enrere contra les roques, i he tingut que palejar com quan palegem contra tramuntana força 9, i només llavors, poc a poc, he sortit de la corrent i he girat el la cua de Sa Rata. Sé que pensareu que exagero. Crec que no, la força del aigua era molta, i encara que no es movia ni havia ones, l’aigua tenia la força d’un fort vent tramuntanal.

Després hem trobat ones altes que quasi fan bolcar Santi, de fet l’he cregut bolcat, però amb un gir del cos s’ha refet. Jo he tornat fins a Portlligat palejant amb tota la meva força, era un plaer fer-ho, calcular forces i distancia per tal de no defallir. Els altres han anant al seu ritme, Santi una mica més fort, i han quedat lluny però tranquils i sense esforços innecessaris.

I la pregunta, direu, on és? Doncs allà on res és, ja hem dit que mai seria, i con que si no hi ha pregunta toca silenci, callem.

Dissabte, si tot va bé, hi tornem, de moment només dos palegen fent el meneito, esperem que no siguin més. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada