diumenge, 7 d’octubre del 2012

ATZAR


Ahir va ser un dia d’estiu camuflat entre núvols que mai van arribar, sempre eren al horitzó, i la calor era forta, ja no l’esperàvem. Érem Pilar, Nathalie, Camille, Theo, María Giró, Carles Batlle i un amic seu, Josep Flor, Josep Parada, Rostia, Diego, Xavier Masanés, Mauricio, Miquel i jo, quinze, i vam palejar xerrant de viatges que seran magnífics o no seran, tot ahir era nou i estimulant, vam arribar a Culip, ens vam banyar, vam esmorcar i tornar amb facilitat.

Crec que ja he dit que “atzar” és una paraula àrab que vol dir “dibuix”, i sempre penso que si poguéssim veure el dibuix que fan totes les petjades que hem donat a la nostra vida, i també veure el dibuix de totes les nostres accions i circumstàncies, canvis i decisions que hem tingut al llarg de tota la vida, potser el dibuix ens sorprendria, i l’atzar tindria una forma més lògica del que el seu significat sembla donar. Res és en va i tot el que fem queda. Així el nostre itinerari fins Cabo Gata serà de llum, i els sopars tornaran a ser meravella, i arribar fins allí, si arribem, haurà sigut un dibuix on l‘atzar haurà tingut, com amb tot, importància crucial. No decebrem aquest traç que no podem comprendre.

I en aquests dibuixos vitals apareixen i desapareixen persones, és natural, i també és natural entristir quan el dibuix vital d’aquestes persones els porta a altres llocs, massa lluny per formar part del nostre dibuix. Avui, a la foto de grup, de Mauricio, el nen fenici, en surt només la mitat, perquè l’altra mitat ja no és amb nosaltres. El proper mes Mauricio, amb tota la seva família, torna a Uruguay, i ens visitarà els mesos d’estiu, aquí segueix llogant el seu estudi de pintor, el trobarem a faltar, molt, molt, sempre era una nota de singularitat, alegria i naturalitat. Per aquells que van ser amb nosaltres i ara són lluny, cal ser dignes en el nostre dibuix i mai decebre el record que de nosaltres segur que tenen. Ens hem de mantenir. Amb el mon que tenim, la gent que som, i el temps que tenim, és fàcil mantenir un traç digne.

Divendres proper, dia dotze, a les vuit del matí, anem a Port de la Selva en caiac, deixem allí els caiacs, i tornem caminant, per una ruta nova, baixarem a Sant Baldiri i després a Taballera. És important que qui vulgui venir ho digui per mail (muturmor@gmail.com), perquè estem limitats al numero de caiacs que podem portar amb el remolc.

Aquest dimecres, si tot va bé, sortim, a les 14.30, des de Portlligat.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada