ADRENALINA, DIVERSIO I SEGURETAT

Aquest cap de setmana es d ´aquells, que et deixen molt satisfet. Si, quan avuí la tarda tornave cap a Barcelona, sentía alló que  dins meu  es podría dir com feliçitat.
Divendres vaig anar a coneixer la filla del meu entanyable amic mallorquí en Toni Sbert... la Marina!
que es preçiosa tot i que la tapaven les "babes" del seus pares, com no, encantats i enamorats d´ella tal i com ha de ser.
L´abraçade amb en Toni quan ens varen trovar a Espolla , que tot i estar lluny es un bonic poble, va ser molt espeçial, hi havíen moltes emoçións en aquesta abraçade-
Després de xerrar una estona amb ells i veure com en Toni es desfeia canviant-li el panyal a la Marina, varem brindar i jo marxave, satisfet, content d´Espolla en direcçió a Cadaqués.
I.. DISSABTE..... dissabte sempre hi ha sortida i aquest concretament estave anunçiade forta tramontana...!BRAVO! .. Un cop a Port LLigat quan anave arrivant la gent i començavem a parlar de la propera- sortida a Cabo Gata, ja varem creuar un somriure de compliçitat amb en Josep Parada, a ell com a mi ens agrada la tramontana i.... ho reconeixeré, també les emoçions.
El millor estave per arrivar, quan varem deçidir enfrontar la posible volta a Encalladora, un cop mes.
Aquest cop les ones eren altas i segurament mes fortes que l´ultim día , i tal i com avançavem ja varem veure que segurament no podríem voltar com altres cops.... pero ens agrade, som tosuts ...i una one moooolt forta em va dir que prou , que avúi ja era sufiçient, la impresió...diré la veritat !Fantástique, espectacular, pura adrenaline, pero erem els dos sols i ens varem apañar i perdoneu la pedantería de maeravella.
NO ERA POSIBLE ,fer el rescat allá al mig , les ones eren masa altes , he fet cursos d´auto rescat i de tot tipus i se de que parlo, creieume, ens vam lligar i en Josep, que va estar colosal, (ets un crac),  amb molt d´esforç. estirave del caiac, mentre jo desde l´aigua, per çert que salade es l´aigua salade colloóns! varem anar fins unes roques prop de l´illa del infern i allá ja vaig poguer buidar  i pujar al caiac sense gaire esforç la veritat.
Uns pescadors ens miraven ben estranyats , segurament  ens tractaríen de bojos ! i tant que ho som! i per molts anys!
Vos puc asegurar, i ho dic de veritat, que en cap moment vaig pasar ni por, ni angoixa, ni res de res...simplement els dos varem fer el que s´ havíe de fer, mantenir la calma i anar per feina.
En Josep i jo hem disfrutat  molt avuí , ho se perque ho hem comentat després, als dos ens agrade arriscar i ho fem i... en semble que ho seguirem fent oi company? Savem el que podem fer i el que no hem de fer i un cop mes hem disfrutat d´aquest gran matalás que es el mar i que canvía de forma continuament !per sort!
Per aixó ara mentre tornave porto a la cara un gran somriure, donç ha sigut un magnífic cap de setmana.

Salut companys !CABO GATA , JA ES A L´HORITZÓ! 

Navegar, remar, sentir, viure!


MIQUEL