dijous, 4 d’octubre de 2012

ENS MANTENIM!



Ahir vam aconseguir perdre dos dels nostres. Van saber tornar ells sols, però nosaltres ja els havíem perdut. No és fàcil però. Eren una parella de danesos que havia portat Mauricio, qui si no!; també va portar a Ramón Moscardó, una singularitat.

Des de Portlligat van sortir Pilar, Anja, Natalie Corcoll, Mauricio, Moscardó, Jordi Casellas, Xavier Masanés i els ingenus danesos. Nathalie i jo havíem fet pic-nic, al sol, a l’illa de Portlligat, i ens vam trobar amb el grup a la bocana. I allí, xerrant, xerrant, xuclats per la força que des de Cap de Creus ens atrau, no vam parar fins que a l'altura de Ses Ielles, vaig mirar i mirar,  no vaig veure al danesos, on son? Perduts. Mauricio, com bon amic d’ells, anava el primer, despreocupat, content. Ens vam reagrupar i amb bon seny vam decidir que ja se les apanyarien, que segur que sabien tornar. I vam continuar fins Encalladora, que segueix tant encantadora i única com sempre, sembla que tenir-la preservada d’humans l’hi doni un aire primigeni i net, es pot veure i sentir que quasi ningú la trepitja.   

Vam tornar en un d’aquells capvespres grisencs que emporten l’anima qui sap on, però que quan torna es sent bé, satisfeta i nova.

Als armaris hi eren la parella danesa, no s’havien sentit segurs, i veient que nosaltres enfilàvem a tota velocitat, i dubtant amb raó de la nostra possible ajuda si la necessitaven, van entrar a S’Alqueria. Jordi Caselles els va esbroncar per no haver avisat de que se’n anaven. Jo, la veritat és que fa temps que per sort se m’han acabat les bronques, i només els vaig saludar i preguntar si s’ho havien passat bé.  Em van dir que sí, així que cap problema, tot sota control.

Dissabte, si tot va bé, hi tornarem. Amb alegria. I aviat direm quan anem a Port de la Selva, si el 12 o el 14, ja ho veurem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada