dissabte, 12 de febrer del 2011

UN CANYÓ SUBMARÍ I UN MAR TRANQUIL.

Som afortunats. Avui escriuré curt, poques paraules. De fet tinc la sensació de parlar sol, tot i que hi han força lectors mai ningú diu res. Tampoc passa res. Som afortunats perquè altra dia hem tingut un dia magnífic. ¿Em repeteixo? No, és la maginificiència la que no para de repetir-se.

Avui hem sortit amb un mar encara tranquil, érem Anna Suárez, Anja, Miquel, Javi, Toni Sbert, Jordi Rotllán, Josep Flor i jo, hem palejat fins passat Encalladora i hem enfilat cap al Canyo de Cap de Creus, un canyó submarí de 40 kilòmetres de llargària, profunditat màxima de 1.400 metres, situat a uns tres kilòmetres mar endins a partir d'Encalladora (si entreu a google podeu trobar uns vídeos del seu fons molt interessants). La raó principal per anar-hi era perquè sí, és a dir, perquè el mar era tranquil i convidava a palejar mar endins, encara que jo he dit com excusa que podíem buscar, no pas trobar, balenes. És cert que la zona del canó és molt rica en aliment i que aviat serà temps de balenes, però avui no eren més que una excusa.  Ha sigut molt agradable palejar fins a prop el canyó i després hem tornat cap a terra, i hem entrat a Culip (de Calipso), on hem parat a la platja on hi ha l'antic embarcadero del Club Med, i on hem menjat galetes que portava en Jordi (no eren de xocolata), hem xarrat i hem tornat de manera també tranquil·la, un dia per alimentar l'anima a través dels ulls.

Recordeu que dissabte que ve si Neptú ho permet anem a Tossa que en realitat és Lloret.

Poques paraules.    

3 comentaris:

  1. L'altre dia vas fer un escrit que em vas deixar aclaparat i mut. Vaig estar a punt de deixar-te una exclamació, tipus: Olée!
    La veritat que és un plaer navegar amb tu de les dues maneres, tan pel mar com pel teu imaginari.
    Gràcies pels regals que ens fas.

    ResponElimina
  2. La veritat és que va estar molt bé ahir la sortida. Especialment destacable el canvi de vents... vam sortir amb tramuntaneta agradable, vam contemplar la calma absoluta (fins i tot posar la pala a l'aigua trencava la quietud) i just arribant a Portlligat es va començar a aixecar la marinada.
    Fins la propera!!
    Anna

    ResponElimina
  3. La sortida va estar molt be, sobre tot em va agradar la tornada, on una calma gens frequent feia que el mar sembles un llac. Molt diferen del temps que va fer diumenge...

    Fins aviat

    Jordi

    ResponElimina