Quan la tramuntana juga amb tu

Després de tanta i tanta pluja, avui el sol prometia...

Diuen que després de la tempesta ve la calma. Però, és clar, a l'Empordà, al binomi tempesta-calma li falta un tercer element, la tramuntana. I avui, aquesta ha estat la protagonista, una companya que, sempre fidel, se'ns ha enganxat al cos i no ens ha deixat ni en un petit instant.

Erem sis, tot homes. Es fa estrany sortir a palejar sense cap veu femenina al teu costat. Habitualment, sempre n'hi ha més d'una que, tot remant, t'acull i t'acompanya. Però avui no ha estat així. L'única feminitat, sorollosa i quasi salvatge, ha estat la de la tramuntana.

Abans de palejar, hem arrastrat i apilat algunes barques velles i erosionades, quasi prehistòriques, per fer més neta i més digna la platja de Portlligat. Hem comprovat el que arriba a pesar una barca plena d'aigua. Hem après la tècnica saragossana d'apilar barques: curiosa, el Javi us la pot explicar.

I així, el Javi, el Mutur, el Cesc, el Nardo, el Toni i jo, hem sortit de la badia per encarar la forta ventada. Només girar, les roques de S'Alqueria eren un riu de vent, un immens corrent d'aire. Palejar i palejar sense quasi avançar, he de dir que no és massa gratificant. És de les vegades que m'ha costat més afrontar de cara la força de la tramuntana.

S'Alqueria, petita i acollidora, se m'ha fet llarga i desconeguda. Ja arrecerats i recuperant l'alè, hem seguit costa amunt.

Arribats a Jonquet, el Javi ens ha dit adéu per qüestions d'horari.

Quan bufa la tramuntana, aquesta costa és tan perfecta que et permet avançar seguint una cadència immillorable: ventada forta i esforç màxim per, tot seguit, poder-te arrecerar a la cara nord de cada cala i així, recuperar forces i respirar una miqueta. Seguint aquesta cadència, hem superat Guillola, Cala Bona i Ses Ielles.

Arribats aquí, a Cala Jugadora la tramuntana juga amb tu. Juga amb ràfegues intenses, amb cops de vent llargs i sobtats. És un joc intens, intensíssim, no et permet badar ni un instant. Hem jugat, amb els braços, els pulmons, les cames, amb tot el cos.

Jugar amb la tramuntana és dels jocs que no oblidaré.

Superada Jugadora, els cinc caiacs que érem ens hem trobat quasi els uns sobre els altres, en un espai reduït de roques, vent i aigua, on tot es movia. Amb poc espai per maniobrar, hem decidit que ja en teníem prou. No m'ha estat fàcil girar: caiac encallat, poc espai i cansament acumulat.

La tornada ha estat més agradable. Amb la tramuntana al cul, et sents un caiaquista volador. Diuen que una empenteta a l'esquena sempre va bé. Més que una empenteta, era una empentassa i ha anat de conya.

Després de dues hores i mitja, hem arribat a Portlligat. He de dir que estava cansat, molt cansat, però satisfet. Amb els braços reventats, reventats també de satisfacció. I amb molta, molta gana.

He dinat, he dormit al sofà i, avui dissabte, no faré res més. Però és igual. He jugat amb la tramuntana i el joc ha estat un plaer.

Xavier Masanés.