D’acord, si no podem ser i fer des de l’entusiasme, serem i farem des de una respectuosa discreció, i si no pot ser des de les paraules serem i farem des del silenci, però avui hem aixecat el dit i hem sabut d’on venia el vent, hem vist el mar i hem sabut la força de les ones, teníem l’embarcació, i els companys, també el temps, i així hem entrat al mar com qui entra en una amant coneguda però sempre sorprenen i excitant.
Aquí, arreu, ara i sempre, el més important, quasi l’únic important és contar amb les paraules precises històries gratificants i engrescants, de les que fan somriure i que quan cal omplen de xirivies els ulls i ens fan creure que el mon, la vida i nosaltres som millors i que tot val a pena. Amb aquest ànim hem empès els caiacs al mar. Érem Anja, Pilar, Toni Sbert i jo. Més tard se’ns ha afegit Javi pintat d’indi.
Hem palejat contra una lleu tramuntana, hem arribat a Cap de Creus i mentre trèiem el nas i esperàvem a Javi, hem vist que encara que Sa Freu estava tranquil, més allà d’Encalladora, al Mar d’Amunt, la tramuntana aixecava ones importants que trencaven en crestes enfurismades. Tot i així hem decidit continuar fins a Culip, on havíem previst anar.
Anja anava la primera, bastant distanciada, i de sobte hem vist com després de passar amb dificultat una ona alta, girava el caiac i buscava l’esguard de Encalladora. Ens hem apropat i l’hi hem preguntat què passava. “Muchas olas” ens ha respost. Ho hem parlat, i hem acordat continuar fins a Culip. Jo he anat el primer, i a la coneguda barrera que uneix Culip i Encalladora, les ones eren altes i trencants, i no venien d’una única direcció. Ha costat entrar a Culip, però una vegada dins hem decidit no parar com teníem previst perquè si la tramuntana augmentava ni que fos un grau, la barrera ens impediria sortir.
Una vegada arribats al Mar d’Avall, quiet com un llac, costava creure que cinc minuts abans estàvem ballant en un mar enfurismat i encrespat.
Hem palejat fins a Cala Bona, on hem desembarcat, xerrat i descansat, i on Anja, amb molta raó, o no, ha dit que perquè tenint una Cala Bona cal anar a cala Culip.
La tornada ha sigut tranquil·la, empesos per una tramuntana suau, del gust de la Pilar.
Cal gaudir d’aquests dies llargs i magnífics. Hem vist tonyines, i no hem d’oblidar les balenes, que segurament ja passen i que ens esperen. Aviat sortirem amb el sol i les buscarem mar endins.
Dissabte ens espera un vall de joncs vora el mar habitat per gegants i conegut com paradís, res ens impedirà, si el temps ho permet, arribar-hi, descansar-hi, ser-hi. És a Joncus i ens espera.
L'abril és el millor mes per la migració d'aus, peixos i cetacis. Ho hem d'aprofitar i compartir!
ResponElimina