(Publicat per Eduard Baulida i Estadella.Terra endins.Celrà.)
Només hi ha crisi pels qui no volen entendre que només ens cal viure la vida palada darrera palada. Pels que pensen que encara cal córrer més de pressa. Al mar cada cosa vol el seu temps. Abillar els caiacs i empolainar-nos nosaltres. Mai es surt prou puntual per ésser a la ratlla a l’hora dels cetacis. Malgrat hem sortit amb el lema “atención mis muchachos por babor resoplan” no hem avistat sinó ocells i ocellaires rocallam i pescadors solitaris de roca, mar i cel. Com quan surts a buscar múrgules sempre penses que avui, tu pots tenir la sort de trobar-ne. I ara, tant es temps de múrgules com de balenes.
Messina, la rata i s’Encalladora ens han dut fins “le mediterraneé” (ja en minúscules). Quanta vida hi cap en un espai tant inòspit i dur com torna a ésser. Rebobinem imatges i recordem bongalows, guiris, shorts i parties. Ens meravella que l’home sia capaç de tornar a la terra el que sempre ha estat terra. Qui sap si aconseguirem pensar amb el decreixement seriosament després de Fukishima. Per mar i per terra ens arribarà la nostra incompetència planetària.
Avui hem decidit no desafiar la boira i no posar proa mar endins a cercar els bufadors marins. Hem deixat que la boira amagués nostres dubtes i pors i hem remat de valent la dotzena que érem cap a terra a desar la indumentària a l’armari fins a la propera sortida.
Eduard Baulida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada