dissabte, 9 d’abril de 2011

BALENES!


Avui ha sigut un dia desordenat, amb un començament més caòtic que l’habitual, amb 15 palistes heterogenis, uns més que altres, i quan ens em posat en marxa, en un mar quiet com un mirall, des de la bocana de Portlligat hem tingut un premi: Toni Sbert i Anna Suárez han assenyalat una ona llunyana, una ona singular en mig del no res, i llavors tots hem vist tres balenes que des de mar enfilaven cap a Cala Bona. Hem palejat cap a elles tot el de pressa que hem pogut, veient-les durant una bona estona, tres lloms negres, un més petit que els altres, molt clars i visibles en aquell mar tranquil com un llac, però abans de que poguéssim arribar a prop han desaparegut.

Les hem buscades perquè per la direcció que portaven no havien girat Cap de Creus, ni tenien perquè fer-ho, no són com les barques que es dirigeixen cap a Port de la Selva, però no les hem vist. Llavors hem seguit fins a Massa d’Ors, l’hem deixat enrere i hem palejat mar endins, cap el Canó de Cap de Creus, veient només algunes baldrigues.

Després hem tornat a Encalladora, Sa Freu, i quan passàvem per davant de la Coua de l’Infern, hem vist molt a prop un altra ona continuada i un llom negre, dirigint-se altra vegada cap a Cala Bona, i llavors ha quedat clar que la nostra capacitat per navegar desperdigats, o la nostra al·lèrgia a navegar en grup, ha fet que només cinc, Xavier Masanés, Lluis Torrent, Miquel, Toni Sbert i jo, poguéssim palejar cap la balena, veient dos balenes més, aquesta vegada no es movien sincronitzades, i entre crits i nervis, hem palejat cap a la que semblava més assequible, veient el llom negre que formava l’ona, i abans d’arribar a topar amb l’ona (i amb la balena?) en Lluís a dit allò de “agafeu fort la pala, preparats...” i hem travessat dos ones, bastant altes, amb un aigua tèrbola, però la balena s’ha enfonsat, potser millor per a nosaltres.

Creiem que aquestes tres balenes eren les mateixes que hem vist sortint de Portlligat, perquè el lloc era el mateix, també la direcció que prenien, i tot fa pensar que estaven menjant, quan les balenes ho fan s’estan dos hores o més en un mateix lloc.

No n’hem vist més, però hem gaudit i hem aprés que, tal com diuen els experts en balenes, dos són les senyals que les descobreixen: una els ocells (avui no i eren) i l’altra una ona sense explicació en mig del mar. Quan aquesta ona no sols es manté sinó que creix i continua, desplaçant-se, segur que amaga un llom.           

No cal dir que els quinze hem arribat a Portlligat amb importants diferències de temps, i és que seguim sent un grup homogeni i disciplinat. Però veiem balenes, tot un plaer.


Direu que veure només uns quants lloms no es massa, però prefereixo aquests lloms buscats, lluitats i vists des de ran de mar que veure moltes balenes des de un vaixell que les busca. He experimentat les dos opcions, i les dos són correctes, però em quedo amb l'entusiasme, l'incertesa i l'alegria d'aquest matí.

Dimecres, a les dos trenta, ho tornarem a intentar.  

2 comentaris:

  1. És un magnífic premi a la constància i perseverança, i tot afegit al do de l'observació.
    Enhorabona companys. Em moro de sana enveja!!!
    L'abril és el mes de l'esclat.
    No es podem perdre cap oportunitat.

    ResponElimina
  2. Avui he parlat amb un pescador que dissabte estava a 15 milles de la punta (al rec) i va veure 2 rorquals (1 de gros i 1 de més petit).
    A veure si dimecres puc escapar-me i venir...

    ResponElimina