dimecres, 27 d’abril de 2011

UNA SORT

No ens hem barallat amb el mar, ni amb ningú, em demostrat res, i sabem que coneix-se’ns a nosaltres mateixos és força complicat, i doncs que ens coneguin altres és encara més complicat, però la reacció davant de les circumstancies és una realitat objectiva, sempre se’n pot parlar, encara que es millor un silenci al que costa accedir. I parladors o silenciosos, tothom hi cap en el nostre grup. Tothom es benvingut. M'explico: avui ha sigut un dia d’un color i un ritme i una successió d’esdeveniments que de tan magnífic sembla impossible. Agraeixo els moviments de tots sobre la mar, tan àgils i segurs, i les paraules, les bromes, i l’alegria.

Bufava tramuntana fluixa, però per Jordi, principiant que es mereix un monument, era tramuntana forta. María i Anna Giró, Pilar, Nathalie, Toni Sbert, Javi i jo l’hem acompanyat mentre girava la bocana i enfrontava el vent. Magnífic Jordi, només l’hi costava la direcció. Cal que entenguis, Jordi, que ni un moment pots deixar, ara que comences, de mirar l’objectiu i fer que la proa del teu caiac l’enfoqui. Però hem arribat sense problemes a Cala Bona, on hem xerrat, bromejat, demanat Ensaïmades de Mallorca, i hem continuat dins la Coua del Infer, on Pilar, Anna i Javi han tornat, mentre nosaltres trèiem el nas a Sa Freu.   

I allí Jordi ha saludat al patró de la Gala, i saludant-lo ha bolcat, sempre passa, no et bolquen les ones mes altes però et bolca un moviment en fals. L’hi ha costat pujar al caiac, ho hem de practicar i ho practicarem, i hem tornat amb un vespre dels que justifiquen no una vida sinó moltes.

El “buenismo” no ven, és millor ser clar i contundent, sense punyetes, però jo no soc capaç de tenir-ho clar, encara que anem fent, i hem fet molt, i som un grup que ens trobem i naveguem com avui i tornem a un lloc que té força i personalitat, i tots ajudem. Avui m’he sentit molt orgullós de qui som i de com som. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada