La sortida de ahir va ser tan plàcida, tan tranquil·la que mereix ser respectada utilitzant poques paraules per contar-la. Érem només cinc, Pilar, Cesc, Paolo, Toni Sbert i jo, i varem palejar en un mar de tramuntaneta, buscant amb la mirada balenes i més balenes, i només varem veure un bon grapat de tonyines, i ens varem quedar amb les ganes de tornar a veure el llom negre creuant davant nostre. Les balenes són molt seves i es mostren només quan volen i a qui ho mereix, i a nosaltres ahir no ens tocava. El dia va ser, però, bonic. Al pas de Encalladora la Pilar va quedar en sec i es va rascar la ma, tampoc es dolent tenir una petita ferida feta contra una illa tan singular i mítica.
El dissabte i tornarem, a les 9.30.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ahir no vàrem veure balenes, però jo me vaig emportar un escorpí ben gros i ben negre a dins la sabata... I és que Port Lligat és encara prou salvatge.
ResponElimina(Ho sento Mútur, el vaig convidar a suicidar-se i es negà a fer-ho, amb conseqüències ben nefastes per a la seva integritat).
Antoni Sbert.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDeu n'hi do! Però les teves convidades a suïcidar-se no són necessàries, n'hi ha prou amb tira'l per la finestra, o deixa'l al terra. Tindrem que anar amb cura al local, suposo que és allí on es va posar la teva sabata. Tal com tu dius, Portlligat és natura, amb animals grans i petits. Espero que ell no t'hagi picat, com es fa per posar el peu dins d'una sabata amb escorpí, quedi viu i no et piqui?
ResponElimina