Avui no érem molts, però semblava que fóssim molts, el caos habitual era un caos centrifugat, una mica atordidor, de fet l’Anja ha tingut que dir “hoy hay un poco de caos”, i tot i així ens ha costat enllestir el material i sortir, però tot ha anat bé. Molt bé.
Érem Anja, Anna Giró, Laura i Martinet, i els seus fills Martina i Jordi, Xavi Masanés, Jordi Rotllán, Jordi i jo, deu en total, però heterogenis i desperdigats, això últim com sempre, però avui encara més, perquè a la habitual al·lèrgia a anar en grup s’afegia que alguns no controlaven massa el caiac i anaven on podien i aquest on podien era sempre lluny dels altres. M’he cansat de cridar a uns i altres i abans de Codera hem parat per reagrupar-nos, quelcom avui gens fàcil.
El mar estava bé, però el vent de mar dificultava i amenaçava amb desperdigar-nos definitivament, i hem preferit actuar amb seny i entrar a Guillola, on hem seguit la costa fins a Jonquet, on Josep Pla es volia fer una casa, i després hem tornat a Portlligat. Cal dir que els principiants s’han defensat molt bé, i que Martina serà una molt bona palejadora, ja ho és ara però només té dotze anys.
A Portlligat s’han quedat tots menys Anna, Xavier, Jordi Rotllan i jo que hem sortir per Boquelles i palejat fins a Messina, tornant i entrant per el pas de Sa Farnera, on hem tingut que esperar a que passessin les tres Marías (les tres ones grans), que avui han sigut més de tres.
El dissabte a les 9.30, si el temps ho permet, sortirem i intentarem fer-ho tot amb més coherència, encara que probablement fracassarem, l’efecte centrifugador del caos és quelcom durador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada