dijous, 18 d’agost de 2011

Ahir va ser un dia trencat, sense colors, d'ubicació canviant, de soledat, fredor i silenci. Estava anunciat garbí fort, i al migdia bufava amb ganes i la badia era fosca i tèrbola. Molts dels que havien de venir eren principiants i vam donar avis de que no vinguessin. A les 16.30 el mar es veia buit però la força de les ones havia disminuït.

Érem Anna Giró, Pilar, Josep Parada, Ramón i jo. Maria se'ns havia d'ajuntar més tard, però es va perdre, ja he dit que el dia era trencat, adéu Maria, adéu. Vam sortir per Boquelles i no vam saltar. Vam arribar a Messina i encara no havíem saltat. Per sort, anant des de Messina a Encalladora vam trobar ones que ens van fer surfejar.

No havia barques, no havia gent, només érem nosaltres, i al treure el nas a Cap de Creus tot era calma. Ens vam creuar amb la barca de Salvament que remolcava una llanxa.

Pilar i Josep van tornar, i Anna, Ramón i jo vam començar a buscar a Maria, qui després vam saber que havia enfilat cap a la badia de Cadaqués, on no hi érem, no. Vam parar en un Canó Sec de fredor grisenca, vam entrar a Cala Bona, on no hi havia cap barca, i ja tornant a Portlligat vam rebre la trucada tranquiliztant de Pilar, dient que Maria havia arribat a Portlligat.

Al arribar nosaltres a Portlligat, els pescadors ens van dir que fora hi havia temporal, però nosaltres veníem de fora i no l'havíem trobat.

El dia va ser singular, però vindran dies millors. I trobarem paraules millors. Res serà inútil.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada