Un vent anunciat ens ha rebut de tornada. Ho sabíem però hem palejat durant el matí com si no ho sabéssim. Tot ha començat a Portlligat, amb un mar estrany que presagiava gropada. Érem Marc Arnal, Josep Flor, Miquel, Nardo i jo. I quasi tots teníem ganes de mar mogut.
Hem girat Cap de Creus i constatat una vegada més que el Mar d’Amunt és un mar diferent, o que el Mar d’Avall és un mar diferent, com preferiu. La boira tapava la part de Port de la Selva, i el mar allí era tranquil.
Hem palejat fins a Galladera, on acaba el terme de Cadaqués i comença el de Port de la Selva, i on ens hem banyat i vist musclos, un record de temps passats. El dia era magnífic, i Miquel lloava el mon idíl·lic que estàvem coneixent.
L’idil·li ha durat poc. Al pas de Culleró hem trobat un pobre home i la seva dona en una llanxa, fent maniobres, atabalat i nerviós. El pas és estret i abans de que Miquel i jo hi arribéssim ja ens ha escridassat, nosaltres hem respost, l’home ha insultat Miquel, i tot s’ha complicat.
Res bo pot venir de la violència, res, i mil vegades hem dit que cal contar a mil abans de entrar en conflictes que són lletjos i dels que després ens penedim. Mil vegades ho diem, i nou-centes noranta nou ho recordem, però una ho oblidem. Suficient.
Després de moltes paraules tristes per les dues bandes, i donat que l’home no volia baixar de la llanxa a les roques per fer de primats esbatussant-se, i després de que Miquel arribés a pensar en pujar a la llanxa per esbatussar-se, i jo l’hagués ajudat a pujar, hem continuat, sentint-nos malament, tots, perquè encara que sabem que els molts conflictes estiuencs amb els llanxeros s’han d’obviar, i que hagués sigut més elegant dir al home: “tranquil, ja ens esperem”, doncs de vegades no sabem ser elegants ni gentlemen ni res, i després ens penedim, i tornem a pensar que la propera vegada contarem a mil.
Al girar el Cap ens hem trobat el garbí bufant amb força i aixecant ones. Es podia avançar sense dificultat però sabíem que estava anunciat que el vent s’enfortiria. Per sort hem arribat bé a Portlligat.
Avui els lletjos hem sigut nosaltres no sabent ser cavallers i deixant en evidència un possible brètol. Però també hem tingut epifanies i el dia ha sigut bonic. No hem vist esclats de ocells llimona sorgint del mar, avui no hi eren, els hem trobat a faltar.
Continuarem, si tot va bé, el proper dimecres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada