Avui parlaré del coneixement, que és la base de tot i sense el que hi ha res a fer. ¿Com podem ser justs si no coneixem què és la justícia, o bons si no hem abans investigat què és la bondat? En un mon on els herois són gent famosa no per haver fet quelcom que ajudi als demés, sinó per cridar més que els altres a la tele, o per donar cops a una pilota, o per tenir cotxes més potents que els altres, doncs potser ens hem de preguntar si coneixem els valors que fan la vida millor.
Dit això, diré ara que el meu coneixement del dimecres és pobre i tèrbol. El dimecres érem molts, tants que no recordaré ni els noms ni el número. Javi, Nardo i David Martínez es van quedar en el curset d'esquimotatge. Nathalie, Corine i tres francesos, un adult i dos nens, Carles Batlle i dos amics, també Ramón Martínez i Vanessa, Ramón Rotllán, Gina i Eva, Pilar, Anna i Maria Giró, Adrià i un amic, Eneko i Alberto, jo, 23, i segurament altres que no recordo i que m'han de disculpar, vam sortir en un dia de sol, arribar a Messina, palejar cap a la Rata, el grup de francesos va tornar a Portlligat, un grup nombrós va enfilar cap a Ses Ielles, altres van arribar quasi a la Rata i després també van enfilar cap a Ses Ielles, i jo anava d'un grup al altre.
Diuen que sempre escric que tot va bé. Un dia escriure del que no va bé. Però el self-control és important, i avui només diré que em fa mal la manca d'estètica, o la lletjor, que és el mateix. Des de fa temps evito els miralls i les fotos, no representen a qui crec que soc. Però acceptada ja aquesta lletjor meva, diré, abans de dir el que no m'agrada, que en la mar de lletjor hi han esclats d'una bellesa aclaparadora. És allò d'haver vist ocells llimona sortint del oceà. Jo els he vist. Dimecres també els vaig veure i són medicina per l'ànima. Quan parli, un altre dia, de la lletjor que fa mal, parlaré també dels ocells llimona que a vegades veiem.
El dimecres, potser per a corroborar el meu mal estar, vam veure una imatge insòlita i impactant. Quan ja tots havien deixat Ses Ielles per a tornar a Portlligat, i sortiem els tres últims, Eneko, Alberto i jo, des de la part nord de la platja, per la muntanya van baixar, amb insolent tranquil·litat, dos enormes cabres salvatges, dos bocs, és a dir, dos mascles grans com cavalls, o ponies, amb banyes caragolades i potents, van creuar la platja on feia un minut érem nosaltres, van pujar per la vessant sud i van desaparèixer. Em va impressionar la seva mida i el seu taranna menyspreant i imponent.
Diuen que els bocs solen acompanyar a les bruixes, i que el dimoni en pren la fesomia. El dimecres va ser un dia tèrbol, la lletjor personalment em feria, tornarem als barrets que amaguen els ulls de fera.
Avui divendres, de 17 a 20 hores, serem al passeig, en una carpa de la Fundació Mar, venent camisetes i dient qui som, si és que ho sabem i ho sabem dir. El dia que parli del que no m'agrada, parlaré de les circumstàncies del que farem aquesta tarda de 17 a 20 hores al passeig.
Demà, si tot va bé, hi tornem. Esperem que els ocells llimona ens acompanyin.
No hi han fotos del dimecres. No n'hi poden haver. Eneko va intentar captar els bocs, però quan va tenir la càmera a punt, ja no hi eren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada