Aquest dissabte hem sortit amb mar de fons que guardava cops amagats. Érem Nathalie, Eduard, Albert, Diego i jo, i ja a Ses Buquelles hem tingut el primer ensurt. No eren ones enormes, però enfrontant la primera he tingut la sensació de que podia haver bolcat, de fet m’ha deixat completament chop, i una vegada passada he pensat que l’ona, i les que seguien, arribaven als que venien darrera. M’he girat pensant que veuria algú al aigua, però no, he vist a tots molt petits enfrontant ones molt grans, a Nathalie cridant a Albert que palegés, i aquest fen-t’ho amb força i decisió, tots han passat bé.
Hem arribat a Jonculs, volíem baixar al Racó del Espunya, on hi ha canyals que donen nom a la Badia, però les ones feien difícil desembarcar, no podíem desembarcar en lloc, i ens hem ajuntat, hem fet un catamarà amb els cinc caiacs, i hem esmorcat galetes Principe i hem xarrat, sempre és bo poder fer un esmorcar al mig del mar.
Hem tornat sense problemes, tot i que hem entrat per la bocana de Portlligat, no ens hem arriscat per Ses Buquelles, ni tampoc pel petit canal de l’illa d’en Mollu.
Ha sigut una sortida amb una llum canviant, amb sol i núvols. Ens ho hem passat bé, hem arribat a temps per fer un bon dinar, cadascú on li corresponia, però allí on hem menjat hem arribat amb el bon rollo que el mati ens ha donat.
Dimecres, si tot va bé, i tornarem. També portarem bon rollo, i el mar ens donarà la sorpresa que ell vulgui, de ell depenem. És clar que hem nascut, o som aquí, per conèixer moments poc comuns. I quan sortim sempre coneixem moments diferents i poc comuns. Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada